Pere Aragonès va canviar el seu característic to mesurat per rebatre els partits de la dreta en la polèmica pel debat del català a les aules. La seva pausa i de vegades mordacitat van saltar pels aires en les respostes al PP i Ciutadans. La sessió de control al president de la Generalitat va començar fort, amb el líder del PP, Alejandro Fernández, recordant fotos de líders independentistes amb exterroristes i establint un fil de continuïtat «amb l’assetjament a un nen de cinc anys». Un assetjament en què va incloure el Govern.

Aragonès, irat, va negar qualsevol mala pràctica del seu executiu i, sobretot, va exigir als populars «que deixin de fer mala política, i deixin en pau l’escola catalana. La seva intervenció és una llista de mentides», va continuar. I elevant el to, molt en la seva escala habitual, va assegurar que «aquest Govern i els seus docents estan en contra de tota discriminació i vostès estan fent servir dos tuits rebutjables per construir un discurs mediàtic i aconseguir quatre vots a Espanya, perquè aquí ja no els vota ningú. Ningú. Només volen buscar vots a Espanya en detriment de la cohesió social de Catalunya».

Tot seguit va intervenir el líder de Cs, Carlos Carrizosa, que va comparar la polèmica de Canet de Mar amb Ermua, el municipi biscaí on ETA va segrestar i assassí Miguel Ángel Blanco. Segurament el líder taronja pretenia referir-se al canvi que va suposar en la societat aquest assassinat i que va donar pas a l’expressió popular del tedi pel terrorisme, d’aquí aquesta referència al PSC perquè se sumés a aquest canvi de tendència. Però la menció d’un brutal assassinat en el context del debat lingüístic va deixar anorreat Aragonès, que va reaccionar amb molta indignació. «El que acaba de fer, senyor Carrizosa, no hauria d’estar permès. S’ha equivocat», va afirmar.

El diputat de Cs Nacho Martín Blanco va voler clarificar després que el seu líder es referia a la «situació que a Ermua hi havia gent que havia estat callant davant els atropellaments de l’entorn abertzale i que callaven als seus pobles, a les seves ciutats, per por. Aquest és el paral·lelisme que es pot establir entre el que va passar a Ermua i a Canet. Em sento molt just fent aquesta explicació, però no es posin tan fantàstics quan es fan fotos amb Otegi i intel·lectuals d’ETA perquè crec que ens passem de generosos», va aclarir.

El líder del PSC, Salvador Illa, invocat pels uns i els altres com a frontissa per allò de ser els socialistes un dels pilars de la normalització lingüística dels anys 80 i, alhora, màxima oposició a l’independentisme, va demanar mesura en la qüestió. Aragonès li va agrair el to i la voluntat d’ajuda. Després, sí que van exigir l’execució de la sentència, encara que van defensar l’èxit de la immersió «durant molts anys».

A primera hora, la CUP va exigir al Govern que assumeixi «lideratges i responsabilitats», és a dir, que agafi les regnes no només de l’escola de Canet de Mar sinó de les que puguin acabar sotmeses a la lupa judicial, i que Educació exerceixi «competències plenes» en defensa del català com a llengua vehicular. El conseller, Josep González-Cambray, es va comprometre a actuar «amb la màxima fermesa, convicció i mirada llarga» per preservar la immersió lingüística, donant suport al professorat, però va postil·lar que «el blindatge de la llengua catalana no serà efectiu fins que no tinguem un Estat propi».