Odion observa amb els ulls tristos sobre la seva mascareta la tensió que es viu a la porta de la nau des de l’altra vorera, mentre subjecta fort amb les mans el tirador d’una vella maleta de rodes on ha guardat les seves poques pertinences fa pocs minuts. Explica, en anglès -encara no parla castellà-, que té 29 anys, està malalt del ronyó i té por d’acabar dormint al carrer. Amb ell, diverses de les persones d’origen subsaharià que fins ahir vivien en aquesta nau ocupada al carrer del Progrés, al barri del Gorg, a Badalona, que van acceptar sortir voluntàriament abans del migdia en ser informades que no hi havia marge per a la negociació i que la policia es disposava a entrar per executar l’ordre judicial de desallotjament.

Al cap de pocs minuts, i després de ser apartats del lloc per un ampli desplegament policial, desenes d’agents entraven a la vella fàbrica obrint-se pas enmig de càrregues contra les persones que resistien a la porta. Finalment, el desallotjament, dues vegades ajornat per la pressió veïnal el juliol i el desembre de l’any passat, es va produir. En plena onada de fred i en el pitjor moment del pic de contagis de coronavirus.

A la nau desallotjada, propietat de la Sareb i envoltada d’alts edificis de pisos nous amb balcons de vidre i de diversos blocs amb les mateixes característiques en construcció, hi vivien un centenar de persones pobres, la majoria susaharians sense permís de treball ni de residència. Algunes procedents de la nau cremada fa poc més d’un any a pocs metres d’allà, en què van morir quatre persones.