Quan el coronavirus està en el camí de convertir-se en una malaltia més que es passa majoritàriament com un refredat, la Cristina porta dos anys lluitant per recuperar la seva vida anterior a la pandèmia, afligida de múltiples afectacions de la covid persistent, una malaltia que afecta com a mínim el 10% dels infectats i que no sembla minvar amb l’òmicron.
El proper 25 de febrer es compliran dos anys del primer cas oficial de covid a Catalunya. Des de llavors, més de 2,3 milions de catalans han passat la malaltia, la gran majoria de forma lleu, encara que hi ha hagut milers d’ingressats i més de 26.400 persones han perdut la vida. En aquesta llarga factura també apareixen les persones que pateixen la malaltia de forma permanent, que són prop de 100.000 persones diagnosticades a Catalunya, la majoria dones (80 %).
Quan els símptomes s’allarguen més enllà dels tres mesos, es considera que la persona està patint covid persistent i a partir d’aquí la durada de la malaltia pot ser variable, encara que són pocs els qui avui en dia estan plenament recuperats. Alguns pateixen fins i tot les conseqüències de la covid des de la primera onada, com és el cas de Cristina Pérez, empleada de banca de 42 anys que actualment segueix de baixa. «Vaig ser de les primeres, al març del 2020, quan ens van confinar a tots», rememora.
Va passar la infecció de la covid a casa, trobant-se malament però no tan greu com per ser ingressada, i quan ja semblava que havia acabat la malaltia van començar a aparèixer símptomes nous, que al principi despistaven molt els doctors: problemes respiratoris, taquicàrdies, falta de memòria i atenció, visió borrosa, problemes musculars, dolor articular o fatiga.
En la covid persistent no tots els símptomes actuen alhora, ja que alguns són cíclics i esclaten com un brot mentre uns altres són permanents, la qual cosa suposa un quadre complex que requereix una atenció multidisciplinària i personalitzada, per anar controlant l’evolució de la malaltia i intentar revertir les afectacions.
La unitat de covid persistent de l’Hospital Germans Trias de Badalona i sessions de rehabilitació en l’Institut Guttman han ajudat a la Cristina a recuperar-se d’una autèntica «guerra dins del cos» i ara creu que ja li falta menys en aquest llarg camí.
«Tinc més força que abans però segueixo tenint un límit que no haig de superar perquè, si no, rebroten tots els símptomes i no aixeco el cap», destaca la pacient, que reivindica així la necessitat que els afectats tinguin el temps de baixa suficient per culminar la recuperació, «sense forçar». «Tinc dues filles petites que em veien com una mare superactiva que va deixar de ser-ho de sobte i ara el que vull és recuperar la meva vida», destaca la pacient.
El cas de la Cristina segueix el patró habitual de les persones que pateixen covid persistent: dona, que va passar inicialment el coronavirus de forma lleu i que té entre 30 i 50 anys, per tant, en plena edat laboral, de manera que aquesta malaltia és un llast personal, familiar i professional.
«La incidència és suficientment gran com perquè s’abordi bé», assenyala per la seva banda la portaveu del Col·lectiu d’Afectats i Afectades per la Covid Persistent, Lara Toro.
Toro, que també està afectada per la malaltia des de la primera onada, es queixa que no s’estigui treballant per corregir l’infradiagnòstic de casos de covid i que tampoc no s’estigui dotant els serveis assistencials, sobretot en la primària, dels recursos i la formació per detectar i atendre els casos de covid persistent.
«Hem demanat als grups parlamentaris que reclamin una compareixença del Departament de Salut en la Comissió de Salut perquè algú doni explicacions», afegeix la portaveu de l’associació, que ja compta amb 3.000 socis.
El doctor Francisco Mera Cordero, que coordina la unitat de covid persistent de l’Hospital de Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat, admet que és aviat per saber fins a quan poden durar les afectacions d’aquests casos de més llarga durada.
Problemes neurològics
Estudis a França fets a 600 dies (2 anys) indiquen que en el 80% dels casos encara persisteixen els problemes neurològics, els més duradors i entre els quals el més freqüent és la «boira mental» -desorientació, confusió i dificultat per concentrar-se-, detalla l’especialista.
La vacunació i una variant òmicron més lleu tampoc no sembla que hagi disminuït la taxa de casos de covid persistent per cada contagi, que Mera considera que segueix estant «com a mínim en el 10 %».
Després de la cinquena i sisena onada, amb xifres rècord de contagis, «estem veient més persistents ara que fa mesos, i aquesta malaltia no depèn de la gravetat», destaca l’especialista, que col·labora amb l’Institut Universitari de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol. Tot indica doncs que la covid acabarà desapareixent com a pandèmia però la persistent seguirà aquí, de manera que, segons Mera, el sistema sanitari haurà d’oferir més formació continuada als metges de primària i més recursos.
