El Tribunal Constitucional ha negat l’empara a l’expresident de la Generalitat Quim Torra contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, confirmada pel Tribunal Suprem, que el va condemnar a 18 mesos d’inhabilitació per un delicte de desobediència en negar-se, al març de 2019, a retirar els llaços grocs dels edificis públics de la seva competència, malgrat els requeriments de la Junta Electoral Central per a això perquè infringien el principi de neutralitat política. La sentència compta amb el vot particular de dos dels 11 magistrats que formen el ple actualment, Juan Antonio Xiol i Ramón Sáez Valcárcel.

Torra va recórrer en empara la condemna que el va portar a perdre la presidència catalana en entendre vulnerats els seus drets al jutge imparcial predeterminat per la llei, la defensa, la presumpció d’innocència i la igualtat. La decisió, que descarta plantejar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, nega qualsevol vulneració.

Màxim responsable

Per al tribunal, la conducta del recurrent no podia estar emparada en l’exercici de drets subjectius, perquè com a president de la Generalitat i màxim responsable de la gestió dels edificis públics, la seva conducta estava determinada pel que disposa l’ordenament jurídic.

La resolució assegura que l’expresident de la Generalitat no va ser condemnat per les seves idees, opinions o manifestacions, sinó per incomplir uns requeriments derivats d’un ús inadequat dels edificis públics, que han d’estar al servei dels interessos generals, no d’un grup més o menys nombrós de persones, amb exclusió de la resta.

La simbologia partidista infringia el deure de neutralitat i objectivitat que ha de ser respectat pels poders públics, sobretot el període electoral, com a garantia de la neteja del procés democràtic i de la igualtat en les eleccions, estableix la sentència.

L’expresident de la Generalitat va afirmar ahir que el «cop de porta» al recurs d’empara contra la seva condemna «obre» ara «el camí de la justícia europea». En un comunicat, Torra va denunciar que no havia rebut notificació prèvia de la decisió de l’alt tribunal, sinó que se n’havia assabentat «via nota de premsa», i es va queixar que aquest rebuig arribi «quan ja fa gairebé dos mesos que es va complir íntegrament la condemna d’inhabilitació», el passat 3 de gener.

Aquest retard, va protestar, «és un exemple més que la justícia espanyola corre quan vol córrer i va lenta quan li convé, d’acord amb una intencionalitat política que no amaguen els membres del tribunal quan tenen ocasió».

Torra va destacar, no obstant això, que aquesta decisió del Constitucional «ja tanca definitivament la via estatal de la causa i obre plenament el camí de la justícia europea», que és «l’única justícia possible per als independentistes catalans», segons Efe.