Encara no es coneixien en la seva integritat les actuacions amb què el Tribunal Suprem va negar legitimació als partits, ciutadans i col·lectius que van impugnar els indults del procés per poder qüestionar-los, i la Sala Contenciosa Administrativa ja es preparava per pronunciar-se sobre ells per segona vegada, a través dels recursos que compta rebre abans de divendres que ve. Recursos que habitualment són un simple tràmit, però que en aquest cas tenen un condicionant propi, provocat pel canvi de composició de les seccions de la Sala Tercera cada sis mesos perquè un dels seus jutges entri a formar part de la d’admissió. Els recursos de reposició o de súplica són resolts per la mateixa Sala que va dictar la decisió impugnada, cosa que fa que habitualment comptin amb poquíssimes possibilitats de prosperar. Tan escasses, que un fiscal en cap de l’Audiència Nacional solia comparar la utilitat de la súplica penal amb la de la pluja al mar.

Tot i això, en aquest cas, en què la falta de la legitimació dels recurrents va ser adoptada per una exigua majoria de tres a dos, hi ha qui té esperances que la situació pugui capgirar-se. L’expectativa s’ha obert perquè una de les magistrades que va votar amb la majoria, Ángeles Huet, s’ha incorporat a la sala d’admissió i en el seu lloc ha entrat Inés Huerta, a la qual s’atribueix una sensibilitat conservadora, perquè, entre altres circumstàncies, va ser una de les que va intentar elevar al ple de la Sala Tercera, per facilitar que prosperessin, les impugnacions presentades contra el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general. Fonts de l’alt tribunal assenyalen que Huet es va incorporar a la sala d’admissió l’endemà de concloure les deliberacions sobre els recursos, i que Huerta ha assumit les seves ponències, per la qual cosa ja serà aquesta darrera qui participarà en la deliberació de les segones impugnacions, les que s’interposaran contra la falta de legitimació per impugnar els indults per Vox, PP, diputats d’aquest partit i de Ciutadans, l’exdelegat del Govern Enric Millo, Convivència Cívica i Propatrimonium Sijena i Jerusalem.

Tots es recolzaran en els vots dels magistrats Wenceslao Olea i Fernando Román, que consideren que la falta de legitimació dels cinc primers no està tan clara com per rebutjar-la en aquest moment, per la qual cosa només es podria fer, si s’escau, al final del procediment, en la mateixa sentència. En els seus escrits assenyalen que, atesa la gravetat dels delictes comesos pels líders del procés, van afectar «tots i cadascun dels ciutadans espanyols», per la qual cosa «no cal negar la possibilitat que hi hagi subjectes que hi puguin haver estat afectats en els seus drets o interessos de manera rellevant i que, tanmateix, no hagin participat en el procés penal, ni hagin estat al·ludits nominalment a la sentència condemnatòria», motiu pel qual estan plenament legitimats per impugnar els indults. Les fonts consultades apunten que en les deliberacions caldrà valorar aquesta gravetat, que alguns magistrats arriben a considerar superior fins i tot a la que en el seu dia van tenir els indults del 23-F. Es basa en el fet que quan aquests es van produir no semblava possible que hi hagués un altre cop d’Estat i, en canvi, segons les manifestacions dels mateixos indultats, un segon procés independentista sembla factible.

Problema d’imatge

En l’ànim dels magistrats també pesarà el problema d’imatge que suposarà per al Suprem que al gener es resolgui una cosa i un parell de mesos després la contrària en funció de quins magistrats componguin una Sala. Al relleu de Huet per Huerta, a més, també cal sumar-hi que si la deliberació dels recursos es produeix després del 15 d’abril, tampoc hi participarà l’actual president de la Secció, Segundo Menéndez, que es jubila i també hi va votar en contra de la legitimació dels recurrents, perquè va entendre que cap no va ser víctima o perjudicat directe dels delictes comesos pels indultats.