Amb diversos mesos de retard respecte els plans inicials, l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació (ASAA) va fer ahir els primers passos públics. El grup promotor d’aquest col·lectiu (que compta amb uns 35 membres), encapçalat per David Fernàndez, Carme Forcadell, Joaquim Forn i Marina Llansana, va esbossar els eixos en què es mourà l’equip fins al primer d’octubre, data en què s’esvairà deixant un manifest amb, esperen, molts i rellevants suports.
Cinc anys després de l’1-O, el col·lectiu publicarà el seu «informe general» (nom en homenatge al cineasta Pere Portabella i les seves filmacions sobre la situació social i política el 1976 després de la mort de Franco), que inclourà no només el manifest, sinó també les aportacions recollides durant els seus treballs. Així mateix, es preveu l’elaboració d’unes conclusions en què es plantejaran diferents vies per aconseguir l’amnistia i l’autodeterminació i, entre els «deures» autoimposats, també hi apareix un «mapa de la repressió». Tot això, sota un logotip cedit per la Fundació Joan Brossa amb dues «A» entrecreuades.
«No és la taula unitària de l’independentisme que tant cal, ni tampoc un grup de pressió per a la taula de negociació. L’ASAA és una eina per construir legitimitat, perquè sigui visible que la societat catalana, majoritàriament, està a favor tant de l’amnistia com de l’exercici del dret a l’autodeterminació», va apuntar un dels promotors després de l’acte celebrat al Col·legi de Periodistes de Barcelona.
Aquest grup format per 35 persones, que es va constituir formalment dimecres, té l’encàrrec de redactar un manifest unitari que reuneixi de nou partits, entitats, patronals, sindicats i representants del món cultural i educatiu català. El proper 20 d’abril organitzaran un acte a la Llotja de Mar de Barcelona on esperen reunir la firma i el suport d’unes 150 organitzacions que ja s’han pronunciat amb anterioritat sobre la possibilitat que Catalunya pugui tornar a celebrar un referèndum o sobre la fi de les causes judicials obertes en el marc del procés. Serà en aquest esdeveniment on el grup promotor donarà a conèixer el manifest.
«Som persones de diversos àmbits i sensibilitats. Des d’aquesta pluralitat volem treballar de manera unitària per anar sumant suports a aquestes demandes, perquè estem convençuts que és l’única manera de resoldre el conflicte», va assenyalar Forcadell.
La gènesi
L’exdiputat de la CUP David Fernàndez es va reunir amb el president Pere Aragonès a principis d’agost i van pactar, a proposta del primer, que el col·lectiu fos «autònom» i que la seva denominació no passés per «pacte nacional», sinó per «pacte social», davant la situació de «bloqueig» en la línia institucional i per tal de rebre més suports.
La voluntat de fons és poder mobilitzar el sobiranisme sota dues consignes clares i pressionar així l’Estat perquè encarrili el conflicte polític. «Salvador Illa va dir que la societat catalana no volia l’amnistia i l’autodeterminació, i nosaltres li demostrarem que sí», va explicar Fernàndez. Els impulsors tenen clar que no pretenen substituir Òmnium Cultural i l’ANC com a agents mobilitzadors, així que els seus esforços se centraran a aconseguir suports amplis que es visualitzin mitjançant el suport a un manifest o fotografies conjuntes. «L’objectiu és fer visible una base sòlida», va reblar Forcadell.
El repte és mantenir l’equilibri entre les diferents apostes independentistes que separen els partits en el Govern. Així, defugen pronunciar-se sobre la taula de diàleg, però, alhora, aquesta mobilització pot servir com a catalitzador de les seves propostes, pressionant des del carrer. «Que cadascú faci servir la nostra feina en els fòrums que cregui oportú, ja sigui la taula de diàleg o la projecció internacional via el Consell de la República», va assenyalar un dels portaveus del grup promotor.
Tot i que el grup no ha detallat quin serà el format de l’estudi, sí que ha indicat que s’hi radiografiarà la situació actual. Un primer pas, per exemple, ha estat el recull i anàlisi de tots els casos repressius existents. Fernàndez va detallar que han comptabilitzat que des de l’octubre del 2017 hi ha 1.971 represaliats i 801 amb causes obertes. Aquestes xifres xoquen amb les que des de l’independentisme s’ha donat per vàlides fins ara, que arriben als més de 4.000, segons ACN.
