El Tribunal de Comptes ha optat finalment per moderar el to contra la delegada instructora del procediment comptable per l’1-O i l’acció exterior del Govern en la interlocutòria definitiva en què admet els avals de l’Institut Català de Finances (ICF), utilitzats per els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i altres exalts càrrecs del Govern per cobrir els 5,4 milions d’euros fixats com a liquidació provisional de la segona actuació. Després de donar-se a conèixer un primer esborrany de resolució que utilitzava termes molt durs contra la delegada instructora, Esperanza García, els consellers María Rosario García i Diego Íñiguez han optat finalment per suavitzar les seves crítiques i en l’acte definitiu argumenten la seva discrepància amb el criteri que va portar la primera a rebutjar els avals, però sense dirigir les crítiques directament contra ella, sinó que les centren en la resolució revocada.

Així, en la interlocutòria, de 31 pàgines i notificada a les parts ahir, es diu que la resolució que va rebutjar els avals com a garantia «no té contingut jurídic en expressar un procés deductiu irracional o absurd per estar construït sobre una premissa errònia relacionada amb l’atribució de funcions judicials». «La lògica del seu raonament queda rebatuda a més a més només llegint la llei» amb què la Generalitat posava en marxa els avals, «que s’ha verificat de manera incompleta i resulta així irraonable per vulnerar els principis de seguretat jurídica i interdicció de l’arbitrarietat recollits en la Constitució. La vulneració ha de ser corregida atorgant la tutela judicial deguda, per evitar tota mena d’indefensió», estimant el recurs presentat per les defenses dels encausats i la Generalitat, estableix la interlocutòria.

Afegeix que «és en la fonamentació on, es reitera, s’ha incorregut tant en la premissa com en el desenvolupament argumentatiu en un error palès tan important que no pot ser consagrat per aquesta Sala perquè, si ho féssim, seria la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes la que incorreria en lesió del dret a la tutela judicial efectiva generadora d’indefensió, en deixar incòlume una argumentació jurídica que expressa un procés deductiu irracional per erroni». La consellera Rebeca Laliga, la posició de la qual, partidària de ratificar el veto als avals, va quedar en minoria el 28 de febrer passat, ha emès un vot particular discrepant, en què surt en defensa de la delegada instructora, el plantejament de la qual entén que «ha estat objecte d’una crítica profunda i en tot cas injustificada».

Infracció legal

No obstant això, el seu principal motiu de discrepància és que considera que la interlocutòria de la majoria suposa una infracció legal per indeguda aplicació del contingut de l’article 48.1 de la llei reguladora del Tribunal de Comptes que només permet tramitar recursos en la jurisdicció comptable per indefensió, cosa que, segons la seva opinió, no passava amb el rebuig dels avals.