Més d'un milió de catalans viuen en situacions d'exclusió residencial -al carrer, en una barraca o en una nau industrial- o estan a punt de ser desnonats, segons dades de les entitats socials. Es tracta d’una xifra que queda molt lluny de les 59.000 persones en risc que ha admès recentment la Generalitat.
Així ho van explicar dimarts els responsables de l'associació ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social), durant la presentació del seu informe Insocat 14, dedicat al problema de l'habitatge a Catalunya.
Insocat 14, elaborat per l'Observatori de la Realitat Social de Càritas Diocesana de Barcelona, va ser presentat per Ferran Busquets, director d'Arrels i vocal de Pobresa d'ECAS; Míriam Feu, de Càritas Barcelona, i Sílvia Laporta, de Prohabitatge.
A través de vivències de persones que pateixen o han patit de primera mà la inestabilitat habitacional, de l'opinió experts i del coneixement de 33 entitats socials, l'informe denuncia que tenir fills o ser una família gitana o d'origen emigrant suposa que no es pugui ni tan sols rellogar una habitació a Catalunya.
«L'habitatge s’ha convertit avui dia en un problema estructural i en un dels principals generadors d’exclusió social a Catalunya».
La principal conclusió de l'informe és que l'habitatge, malgrat ser un dret bàsic, «s’ha convertit avui dia en un problema estructural i en un dels principals generadors d’exclusió social a Catalunya».
En l'estudi s'estima que 915.000 persones viuen en un habitatge insegur i 1,3 milions en un habitatge inadequat, unes xifres que no es poden sumar, ja que algunes persones pateixen les dues situacions alhora.
Segons Feu, la realitat és que més d'un milió de persones a Catalunya viu actualment en una situació d'exclusió residencial, a la vora de patir un desnonament o en llocs insalubres.
El Departament de Drets Socials va admetre al març passat que, segons les dades de les quals disposen els serveis socials, són 59.000 les persones que viuen en un lloc insegur i va prometre 98 milions d'euros per facilitar un sostre digne a persones sense llar durant el període 2022-2025.
El 80% de l'acció social de les entitats té a veure amb problemes d’habitatge i el tercer sector «no disposa de recursos per fer front a la situació o els que té són inadequats».
Segons els experts consultats pels autors d'Insocat 14, el 80% de l'acció social de les entitats té a veure amb problemes d’habitatge i el tercer sector «no disposa de recursos per fer front a la situació o els que té són inadequats».
Pràcticament totes les persones acompanyades per les entitats socials estan afectades per problemàtiques relacionades amb l'habitatge (97%) i gairebé totes consideren que afecta la forma i les possibilitats de la seva acció social (94%). La meitat de les entitats especialitzades en habitatge té persones a les quals no pot atendre, un 51,4% de les quals necessita un allotjament que no se'ls pot oferir.
Els principals problemes que les entitats veuen cada dia són el lloguer i el relloguer d'habitacions, compartir habitatge de manera forçosa i la persistència i amenaça de desnonaments, així com l'assetjament immobiliari latent, ocupacions, racisme immobiliari i el fet de viure al carrer.
Ser d'origen emigrant, sense avals i amb menors a càrrec, especialment en el cas de famílies monoparentals, són «dues variables que afegeixen dificultat, ja que molts propietaris no volen nens que generin complexitat en la convivència o més despesa de subministraments, entre altres.
