La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha rebutjat el recurs d’apel·lació presentat per la Generalitat per personar-se com a acusació popular en el procediment pel qual s’investiga la infecció dels dispositius mòbils del president del Govern, Pedro Sánchez, i els ministres de Defensa, Margarita Robles, d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i d’Agricultura, Luis Planas, amb l’eina informàtica Pegasus.
En una interlocutòria, els magistrats de la secció tercera confirmen així les resolucions del titular de Jutjat Central d’Instrucció número 4, José Luis Calama, en l’anomenat cas Pegasus, en què va rebutjar la personació de la Generalitat, en entendre que una institució no pot exercir l’acusació popular llevat que allò investigat sigui un delicte d’odi, a diferència dels dos col·lectius als quals els ha permès.
La Sala recorda que la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem estableix que l’habilitació continguda a la Llei d’Enjudiciament Criminal respecte l’exercici de l’acció popular no arriba amb caràcter general a les persones juridicopúbliques que, en conseqüència, necessiten que hi hagi normes específiques per a aquest exercici.
Sobre això, indica que la Generalitat al·legava en el recurs que està emparada per l’article 3.2 de la llei d’Ordenació del Sistema de Seguretat Pública de Catalunya, que indica que «el Govern, de conformitat amb el marc de competència que estableix la Constitució Espanyola, l’Estatut i la legislació vigent, a través del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, té la funció de protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i de garantir la seguretat ciutadana. A aquest efecte, ha de vetllar per la convivència pacífica i la protecció de les persones i dels béns, d’acord amb l’ordenament jurídic».
Tot i això, per a l’Audiència aquesta norma no avala la pretensió de la Generalitat «pel seu caràcter genèric i la seva omissió del dret a accionar penalment d’aquesta entitat, en contrast amb el que passa amb altres normes de la mateixa administració autonòmica».
