Junts pressiona però no trenca la baralla. En un calculat i esperat discurs, el cap de files parlamentari, Albert Batet, va traslladar al president un retret públic sobre la manca de compliment del pacte de govern i li va reclamar que se sotmeti a una qüestió de confiança si no compleix amb les tres exigències que van provocar l’ultimàtum de Junts: la unitat a Madrid, la taula de diàleg acotada a l’amnistia i a l’autodeterminació, i la direcció estratègica del procés.
Pere Aragonès es va negar a entrar en un «joc que posa en risc les institucions». «Si algú ha de prendre decisions, que les prengui. Jo no puc prendre decisions que corresponen als altres», va deixar anar, pressionant Junts perquè decideixi si vol o no romandre al Consell Executiu i desfent-se de l’ultimàtum postconvergent.
En la seva intervenció inicial, Batet va qüestionar la proposta estrella del president, el pacte de claredat per a un referèndum pactat: «Com podem confiar ara en una nova proposta si no es compleix l’acord que va facilitar la seva investidura?», es va preguntar. Conciliador però exigent, Aragonès va allargar la mà als seus socis, però va reclamar, alhora, una implicació més gran. «L’acord s’ha de complir en la seva integritat», va insistir, i va tornar a defensar el seu camí per la via canadenca. «Hem de plantejar una estratègia viable i necessitem molta més força».
El portaveu de Junts es va queixar que un any i mig després el pacte de Govern «no ha anat a més» i va solemnitzar la seva exigència: «Li pregunto de manera clara i directa: vostè que és el president i li toca aquesta responsabilitat, pensa complir l’acord d’investidura que el va fer president? Fer política requereix negociar, fer bona política implica respecte democràtic i complir els acords», va deixar anar. I va dir que «no es pot actuar al marge d’aquesta cultura de coalició, de manera unilateral».
Aragonès va dir que hi ha marge per renovar l’acord i va elogiar l’obra del Govern, demanant estabilitat a Junts. Va recordar que el pacte no només inclou els tres punts que ara reivindiquen, sinó altres com la taula de diàleg que la postconvergència vol diluir. Així que va advertir que si no hi ha voluntat per part de Junts de reforçar el Govern, «s’haurien de prendre decisions».
Pel que fa a la coordinació estratègica, va dir que s’hi implicarà, però adaptant-la «a les circumstàncies d’avui». Respecte la política d’unitat a Madrid (al Congrés, ERC té 13 diputats, i Junts, 4), va sostenir que «defensar el Govern, sí, a tot arreu» ja ho fa. I, finalment, sobre la taula de diàleg, va deixar caure que la seva proposta, precisament, busca «tenir molta més força» en la defensa del referèndum, que és un dels dos objectius independentistes. Alhora, va emplaçar Junts a fer la seva pròpia proposta, una alternativa que vegi viable.
