Pere Aragonès va preparar ahir una resposta immediata a la sortida de Junts del Govern, just el dia abans de fer els 500 dies de la coalició. Amb gest greu, el president va lamentar la decisió dels seus ja exsocis, però va assenyalar que no hi ha temps per llepar-se les ferides. I ignorant les paraules de la presidenta de Junts, Laura Borràs, que va posar en dubte, pocs minuts abans, la «legitimitat» del republicà com a cap de la Generalitat, va anunciar la renovació del seu Consell Executiu, en què donarà cabuda a perfils independents. És més, segons fonts republicanes, serà monocolor, no inclourà membres d’altres partits, però sí que va assenyalar el president que el seu nou equip reflectirà la Catalunya del 80%, és a dir, la que, per sobre de colors polítics, aposta per una sortida al conflicte amb l’Estat a través d’un referèndum d’autodeterminació d’acord amb la via canadenca que va proposar fa uns dies.
Junts abandona el Govern emparant-se en la decisió d’unes bases dividides i oficialitza la ruptura total al si de l’independentisme. Mostra d’això és el resultat: el 55,73% va apostar per trencar immediatament amb ERC i el 42,39% apostava per quedar-se, amb una participació del 79,18%, la més gran registrada fins ara en una consulta interna de JxCat.
Però se’n va qüestionant la legitimitat de l’executiu que compartia amb Esquerra i plantejant el resultat com un duel amb el president: «Junts guanya, Aragonès perd», va arribar a dir Borràs. El president va replicar que «es tracta que qui guanyi sigui el país», va retreure l’actitud dels seus exsocis i va asseverar que «no és moment d’eludir responsabilitats» per la crisi econòmica.
La resposta d’Aragonès serà passar d’un Govern del 52% (l’actual majoria independentista en el recompte de les eleccions) a un del 80%, és a dir, un que reuneixi els partidaris de celebrar un referèndum d’autodeterminació, segons enquestes de la pròpia Generalitat. «Renovaré l’executiu amb els que compartim una clara vocació transformadora i la voluntat de resoldre el conflicte polític amb l’Estat» mitjançant un referèndum, va dir. «S’obre una nova etapa», va sancionar el cap del Govern després de destacar que no compartia la decisió de Junts i expressar la seva satisfacció per la feina dels consellers postconvergents, la majoria, partidaris de continuar en els seus departaments i forçats a dimitir després de la decisió de les bases.
«Cal governar i continuarem governant. I per això buscarem noves aliances, amb els agents econòmics i socials, així com amb la societat civil per seguir el camí dels grans consensos», va postil·lar. Sobre la futura relació amb els ja exsocis, Aragonès va prometre «allargar la mà» i «refer confiança». Tot des d’un executiu «compactat al 100%», és a dir, allò que mancava amb Junts després de dos ultimàtums i l’amenaça d’una qüestió de confiança que va apartar del càrrec el vicepresident Jordi Puigneró.
Per continuar i, com va dir Aragonès, aguantar la resta de la legislatura, el final de la qual es preveu el 2025 si no hi ha més contratemps, necessita el suport, com a mínim puntual, dels comuns i del PSC, sempre que Junts se’n despengi. Els comuns debatran si demanen seients al Consell Executiu, en cas que ERC els hi ofereixi, però el PSC per ara prioritza mantenir el lideratge de l’oposició de manera constructiva. I és que la primera prova de foc seran els pressupostos, perquè Esquerra requereix ambdues forces per tirar-los endavant si Junts es planta, encara que hagin estat planificats fins ara pel seu conseller Jaume Giró. El futur que espera a Junts és a la bancada de l’oposició -la que compartirà amb la CUP si es té en compte el flanc independentista- i estarà marcat per una fractura interna que tant Borràs com Turull es van esforçar a dissimular. Per primera vegada en una consulta interna, els lauristes i els afins a l’expresident Carles Puigdemont van guanyar la partida als que tenen antecedents a Convergència i el PDeCAT, favorables de la governabilitat. No s’espera que ofereixin ajuda Aragonès, sinó una crua batalla contra el Govern.
El nou executiu
Turull va deixar anar que el president havia de plantejar-se la seva continuïtat, ja fos convocant unes eleccions o sotmetent-se a una qüestió de confiança, les dues decisions, només en mans del cap al Palau de la Generalitat. «Només li queden 33 escons dels 74 que li van donar suport», van insistir els màxims dirigents de Junts. «Avui el Govern és un Govern fracassat», va reblar la presidenta suspesa del Parlament, que va descartar renunciar al seu lloc a la cambra -cal recordar que va ser escollida gràcies al pacte que van forjar amb ERC- per acabar amb la interinitat que regna a la institució. Després de retreure als republicans els acords amb el PSOE, van dir que no contemplen sotmetre a consulta el pacte amb els socialistes a la Diputació de Barcelona. El president del Govern, Pedro Sánchez, va optar per llançar un al·legat a favor de l’estabilitat: «L’estabilitat dels governs és fonamental», va insistir.
Les properes hores seran clau per entendre com serà i s’organitzarà el nou executiu. En funció de l’esquema, amb eventuals fusions entre àrees, es podran detectar aquells buits que els republicans reserven a una futura entrada dels comuns. Un podria ser el de la vicepresidència, un càrrec que acostuma a ser requerit dins d’un executiu de coalició. Sigui quin sigui el nou Consell Executiu, l’independentisme queda completament trencat, amb tres partits amb representació institucional reivindicant estratègies confrontades i amb hostilitats obertes entre ells.
