Com si es tractés d’un tauler d’escacs, el PSC i els comuns fa dies que estudien moviments davant d’una ruptura al Govern com la que Junts va decidir ahir. Saben que ERC en minoria suarà tinta si vol continuar la legislatura apostant per la geometria variable. I ells, que saben que són els socis alternatius, intentaran treure’n profit. El grup de Jéssica Albiach reconeix que serà inevitable obrir un debat intern sobre l’entrada a l’executiu si els republicans verbalitzen la invitació i, de fet, a Twitter la líder al Parlament ja ha apostat per explorar «una majoria progressista». Salvador Illa, en canvi, té clar que el seu paper serà continuar com a alternativa des de l’oposició, però guanya centralitat perquè els seus vots cotitzaran a l’alça per molt que ho lamenti el president Pere Aragonès.
El nucli dur de Catalunya en Comú es va reunir d’urgència després de la consulta de Junts. Dirigents dels comuns admetien ja dijous que la sortida dels postconvergents suposa per a ells una oportunitat. De fet, porten des de l’inici de la legislatura demanant als republicans que s’emancipin dels postconvergents. Entenen que primer és Aragonès qui ha d’explicar amb quins suports vol comptar, però donen per fet que difícilment la CUP replantejarà la seva negativa i que la mirada recaurà en ells. El debat no l’afronten com un «problema» intern, sinó com una situació que els revalora.
«Assumir responsabilitats»
«El teu projecte el pots impulsar millor assumint responsabilitats», expliquen fonts de la formació d’Ada Colau, que posen com a exemple la implicació de Podem al Govern de Pedro Sánchez. Això sí, assenyalen dues condicions imprescindibles per fer un pas que, per ser definitiu, haurà de ratificar la seva militància: que no hi hagi «hipoteques» de Junts a l’agenda del Govern i que es fixin «garanties» per a la seva capacitat d’acció. Els darrers dies ja han intercanviat amb els republicans anàlisis de situació i tant pels passadissos del Parlament com des de l’entorn de l’alcaldessa ha arrelat la idea de posar el peu a l’altra banda Sant Jaume.
Els comuns assumeixen que entrar a l’executiu pot tenir costos per les contradiccions, encara que a l’eix nacional convergeixen a defensar un acord de claredat. Però també tenen pes els avantatges, com projectar-se com a partit de governabilitat a Catalunya malgrat tenir només vuit diputats. Albiach, que té una interlocució fluida amb Aragonès, ja ha tingut un paper determinant per aprovar els dos darrers pressupostos. Un altre aspecte que valoren és la possibilitat d’assajar una aliança d’interès per als comuns de cara a les municipals en funció dels resultats i les sensacions d’un PSC que dóna Colau per amortitzada.
Però la suma d’ERC i En Comú Podem no en fa prou: 41 diputats (la majoria al Parlament se situa en 68). La voluntat dels republicans és una geometria variable en què es recorri als socialistes només quan sigui necessari. Confien que encara que Junts sigui a l’oposició tindrà molt difícil votar en contra de tot. Per exemple, dels pressupostos dissenyats pel mateix Jaume Giró. A ERC insisteixen que no volen el PSC a l’aritmètica per aprovar-los. En tot cas, la intenció d’Illa és continuar sent cap de l’oposició, títol que no cedirà als postconvergents. «Seria un error fer-ho», asseguren fonts socialistes.
El PSC reunirà la seva executiva de manera extraordinària dilluns. L’objectiu és continuar consolidant-se com l’alternativa a un Govern presidit per Aragonès, i per això, un cop s’aprovin els comptes, modularà el to per trobar el punt d’equilibri entre exercir d’oposició responsable -a diferència del paper que preveuen que farà Junts- i mantenir la crítica a un executiu que defineixen com a «dèbil» i amb un full de ruta no compartit perquè inclou la defensa de l’autodeterminació i l’amnistia. La previsió dels socialistes és que acabaran tenint la clau en votacions decisives i que això els hi dóna força negociadora, cosa que els permetrà abaratir el preu que ERC pugui posar a Madrid per facilitar l’estabilitat de Sánchez. Si no demanen eleccions ni es plantegen una moció de censura és per aquesta necessitat incòmoda per als dos però recíproca.
