Irreconciliables al Govern, els vincles entre ERC i Junts sobreviuen més enllà del cisma al Palau de la Generalitat i són estables fora de l’àrea metropolitana de Barcelona: la coalició té rèpliques a les altres tres diputacions, una desena de consells comarcals i una setantena de municipis. Els dos partits intentaran que l’ona expansiva de la ruptura del Govern no arribi fins a aquestes esferes d’entesa que tenen les lògiques pròpies. Al capdavall, només queden sis mesos fins a les municipals, primera gran prova de foc a les urnes sobre l’impacte del divorci dels dos grans partits independentistes.
1. Totes les diputacions menys a Barcelona. La Diputació de Barcelona, on PSC i Junts governen junts sense ensurts, és des de fa tres anys arma llancívola. El partit d’Oriol Junqueras retreu insistentment als seus fins ara socis al Govern que preferissin aliar-se amb els socialistes en comptes d’afavorir que la institució fos presidida per un representant d’ERC.
Tant el partit de Salvador Illa com el de Jordi Turull consideren que aquesta aliança pot continuar, malgrat que la presidenta de Junts, Laura Borràs, no l’ha avalada. En canvi, les dues grans forces independentistes sí que governen de la mà a les altres tres diputacions. A Tarragona i Lleida, les comanden Noemí Llauradó i Joan Talarn, republicans. A Girona, Miquel Noguer, que forma part de Junts.
2. Deu consells comarcals. En el terreny supramunicipal, ERC i Junts també porten el timó conjuntament en una desena dels 40 consells comarcals. Els republicans tenen la presidència als del Bages, el Maresme, l’Osona, el Priorat, la Ribera d’Ebre, l’Alt Urgell i el Baix Camp. I Junts, als del Gironès, Pallars Jussà i Segrià.
A més, hi ha 11 consells comarcals governats gràcies a pactes entre els postconvergents i el PSC. Els primers presideixen els de l’Alt Empordà, l’Alt Penedès, el Berguedà, el Ripollès, la Selva, el Tarragonès i el Vallès Oriental, mentre que els socialistes, els del Baix Llobregat, el Baix Penedès, el Garraf i el Vallès Occidental.
3. Girona, Lleida i Tarragona. Exceptuant Barcelona, sota el comandament dels comuns i el PSC, l’aliança entre ERC i Junts es manté viva a les tres capitals de província. A Girona, l’alcaldia és a les mans de la postconvergent Marta Madrenas. Els republicans s’hi van incorporar el setembre del 2020. A Lleida, el republicà Miquel Pueyo té la batlia en un govern amb Junts.
4. Set capitals de comarca. Entre els setanta municipis on ERC i Junts governen en coalició més enllà de Girona, Lleida i Tarragona hi ha fins a set capitals de comarca. A Manresa (Bages), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Santa Coloma de Farners (La Selva), la Seu d’Urgell (Alt Urgell) i Tremp (Pallars Jussà), les alcaldies estan a les mans d’ERC. A Reus i Valls, els alcaldes Carles Pellicer i Dolors Farré són de Junts. Tots dos partits cooperen també en ajuntaments com els de Salt, Manlleu, Roses, La Roca del Vallès, Santpedor, Sils, Lloret de Mar i Sant Celoni.
