Tot just ha acabat l´any del centenari del naixement de l´arquitecte Rafael Masó, amb multitud d´actes i exposicions celebrats amb una gran assistència de públic. Com Barcelona s´enorgulleix de tenir un gran nombre d´edificis projectats pel gran arquitecte reusenc Gaudí, a Girona tenim en Masó i un nombre respectable d´obres seves de gran interès, i la celebració del seu centenari ha estat molt ben acollida a la nostra ciutat. Malauradament, però, coincidint amb la fi del centenari de Masó estem a punt d´assistir a un nou crim patrimonial relacionat molt estretament amb l´arquitecte gironí. Em refereixo a l´anunciat aterrament de la fàbrica de ceràmica La Coromina, a la Bisbal, referent de la ceràmica vidriada de Masó i de l´inici de la indústria ceramista de la capital del Baix Empordà.

Divendres passat vaig tenir la sort, i la tristesa, de visitar la fàbrica hores abans que tanqués les portes definitivament. Hi vaig anar a recollir una comanda d´unes rajoles que havia encarregat per a la cuina de casa, unes rajoles de ceràmica vidriada fetes pel ceramista Antoni Llenas amb els motlles de Masó. Fora d´aquest encàrrec, a La Coromina només els quedava lliurar una comanda de rajoles per restaurar l´escola pública de Sant Gregori. És a dir, que puc dir que vaig tenir el privilegi de ser dels últims clients de la fàbrica i de veure-la encara en actiu, tot i que la majoria dels treballadors ja en començaven a retirar material. El gerent de l´empresa i en Llenas van tenir l´amabilitat de mostrar-me la fàbrica de dalt a baix, i vaig quedar bocabadat davant el meravellós forn de flama invertida, l´últim de tres forns iguals que van arribar a existir-hi, i l´interès de l´edifici en general, amb els seus pilars cilíndrics de maó massís arrodonit i les seves arcades també de maó que recorden l´estil mossàrab.

A part d´aquests elements, el seu interès arquitectònic rau en l´ús primitiu del formigó, i amb solucions innovadores i enginyoses, en una construcció industrial al nostre país. No crec que hi hagi ningú que dubti que la fàbrica La Coromina va ser projectada, almenys en la part més antiga corresponent als forns, per Rafael Masó als voltants de 1911 juntament amb els germans Coromina. El problema és que no es coneix que l´arquitecte hagi deixat cap projecte signat, o bé l´esmentat projecte ha desaparegut. Això dificulta que es pugui considerar oficialment que La Coromina sigui una obra de Masó, que per descomptat seria el principal argument per salvar la fàbrica de la piqueta.

L´Ajuntament de la Bisbal sembla que s´ha compromès a portar el magnífic forn de flama invertida i altres elements d´interès al Museu de la Terracota de la ciutat, però amb això no n´hi ha prou. Segurament els motlles de Masó també hi aniran a parar, així com el mural de ceràmica de Sant Narcís dissenyat per l´arquitecte que fins ara lluïa a les oficines de la fàbrica. Amb això tampoc no n´hi ha prou. El que caldria, en una ciutat d´imponent tradició ceramista que en poc temps ha vist perdre el seu pes específic en l´artesania i la indústria de la ceràmica, és conservar La Coromina i mantenir-la com a exponent d´una indústria d´alta especialització que fa una ceràmica vidriada amb denominació d´origen.

Potser aquí rau la davallada d´aquesta indústria, no haver sabut crear un nom, una marca de la ceràmica bisbalenca i, en canvi, permetre que a les botigues de l´Aigüeta, a la carretera, s´hi exposin i es venguin majoritàriament productes que no tenen res a veure amb la tradició artesana de la ciutat o fets mar enllà.

Potser ja no hi som a temps, per a això, però sí que hi som per salvar La Coromina i, almenys, amb la milionària subvenció que ha rebut fa poc l´Ajuntament bisbalenc per al Museu de la Terracota, comprar-la i fer-hi una extensió viva del museu, una escola de ceràmica de prestigi mundial.

*Traductor i guionista