la tomba dels woevodsky

Em poden rectificar, però si la memòria no em falla foren Sant Feliu de Guíxols i s'Agaró els pioners dels festivals de música d'estiu. El primer en el marc de la Porta Ferrada amb Jaume Marill i d'altres com a impulsors i el segon en el marc de Senya Blanca amb en Josep Ensesa com a promotor i mecenes. D'aquella collita de qualitat contrastable han nascut molts d'altres en el decurs dels anys. Tants que avui en tenim per triar i remenar. I de tota mena i condició. Tal vegada, massa.

El festival dels Jardins de Cap Roig, en el terme municipal de Palafrugell, s'ha alçat enguany amb el lideratge, segons que diuen els entesos. No pas només entre els nombrosos que es convoquen a la demarcació de Girona, sinó que també entre tots aquells, molts més, clar, que tenen lloc a Catalunya. No hi ha com tenir darrere una entitat d'estalvis, Caixa de Girona, un home especialment sensibilitzat per tot allò que és art, l'Arcadi Calzada, i un molt qualificat equip. També, naturalment, "la gràcia íntima, ombrejada, malenconiosa, assossegada, intel·ligent, d'un jardí de xiprers davant del mar", com el gran Josep Pla va descriure el Cap Roig que el matrimoni Nicolau Woevodsky-Dorothy Webster va transformar en autèntic pòrtic d'una Costa Brava que era i no aconseguí seguir essent justament perquè la voracitat de tots ha pogut vèncer l'essència d'aquest litoral.

L'Arcadi Calzada em convidà a la presentació in situ del llibre Jardins de Cap Roig. Història-Cultura-Natura. El mes de juliol és temps obligat per tancar assumptes abans no arribin les vacances d'agost. Ni la Universitat ni el despatx em deixaren desplaçar fins a Palafrugell. Ho vaig sentit de veres, però les ?obligacions sempre van per davant de les devocions. Tanmateix, l'Arcadi, diligent, m'ha fet arribar el llibre, un excel·lent homenatge a l'indret i als Woevodsky-Webster realitzat de la mà del mestre (i amic) Carles Sentís, Xavier Febrés, Xavier Antich, Martí Gironell i Antoni Amorós. Ells hi ha posat la lletra, extraordinària, mentre que de la música s'han encarregat Julián Guisado, Pere Durán i Martí Artalejo amb el poder de les seves fotografies. L'edició va a cura de la fundació de la Caixa de Girona.

En Sentís, ara que se celebra el centenari del "bateig" de la Costa Brava i que es dóna unanimitat en dir que fou en Ferran Agulló, en "Pol", doncs amb aquest pseudònim signava el seus escrits, i en assenyalar la data del 12 de setembre de 1908 com el dia escollit per a la cerimònia, mentre tothom diu la seva, i discrepa, respecte del lloc on posà un nom sembla que importat de Mallorca, en Carles Sentís, dic, ens recorda, en línia argumental del mateix Pla, que fou la gent del país la que es va adonar de la bellesa del litoral gironí i no pas els anglesos, els quals a milers vingueren temps després. N'esmenta quatre: En Joan Ventosa i Calvell, ministre que fou de la Lliga, en Josep Maria Sert, pintor mundialment reconegut que escollí Castell, Palamós, per establir-s'hi al seu Mas Juny, en Josep Ensesa, creador de s'Agaró, i en Nicolau Rubió i Tudurí, amb els seus jardins italianitzats de Santa Clotilde de Lloret de Mar, finca del doctor Raül Roviralta. En foren més, segur, més barcelonins que gironins, que en això i en tantes altres coses hem estat més aviat "primets", però gent de Catalunya i no pas dels Pirineus enllà.

El matrimoni Woevodsky-Webster no constitueixen sortosament l'excepció a la regla. Foren uns primerencs en el descobriment i la millora, encara que fos parcial, de la Costa Brava, tanmateix els seguiren d'altres vinguts d'arreu que aquí arrelaren i que vessanes del nostre litoral protegiren del totxo. Ell, comandant del tsar Nicolau II, nascut el 29 d'octubre de 1988 a Sant Petesburg, tot i que es feia anomenar coronel, grau al que hauria accedit si la revolució no s'hagués encarregat d'estroncar la seva carrera militar, i ella, Dorothy Webster, Page segons en Pla, el qual alhora mantenia irònicament que el cognom era del Foreign Office, nascuda el 10 d'abril de 1988 a Derby, foren matrimoni una vegada superats els traumes dels seus respectius divorcis. Diu en Febrés que fou el desig d'interposar distància amb les incidències de l'anterior vida a Londres l'explicació primera i última que exploressin la costa iugoslava, italiana, portuguesa i espanyola en la recerca d'un nou espai vital per a ells. El llavors director de l'hotel Ritz de Barcelona, Jacint Montllor, tingué un paper decisiu en l'establiment del rus i de l'anglesa entre nosaltres.

De diners no en tenien, sembla, i havent estat antiquaris a Londres i a altres indrets, aquí es convertiren en promotors i decoradors. Compraren i vengueren finques, totes ells properes al lloc triat per a establir-s'hi de manera definitiva, i d'aquí sortiren les misses per bastir Cap Roig de castell i de jardins. Els fou relativament fàcil de convèncer els propietaris de vendre, que les consideraven "males terres", i també a l'Ajuntament de llavors que amb escepticisme els donà el corresponent permís d'obres. El somni dels Woevodsky agafà volada enmig dels sobrenoms del "rus" i de la "russa" i personatges il·lustres de tot Europa es deixaren veure per les seves propietats. El vescomte de Güell va escriure, l'any 1933, un elogiós reportatge i des d'aleshores l'alta societat catalana varen adoptar els Woevodsky tot i que aquests sempre portaren, es diu, una vida reservada, gens luxosa i poc amiga d'alternar.

Cap Roig fou vida espiritual i també material pel matrimoni Woovodsky, però també la seva tomba per desig exprés d'ambdós, respectat per tothom. El castell, el bosc-jardí, el festival de música, el balcó sobre la Mediterrània, el parc de les escultures... i la tomba. Vuitanta anys ens separen de l'obstinat projecte de convertir unes estèrils terres en un paradís on conviure i on compartir. Un espai que la fundació Caixa de Girona mima des del respecte més profund als "russos". Centenari o no del bateig de la Costa Brava, la finca dels Woovodsky en la preserva d'allò que fou i mítica mostra d'allò que mai més tornarà a ésser.