27 de juliol de 2010
27.07.2010
De l'últim curs

Educació deu a escoles i instituts l'import dels plans d'autonomia

Setanta-nou centres de les comarques de Girona han executat el pla el curs 2009-2010

27.07.2010 | 11:15
Jaume Graells, signant de la carta, en un acte a Girona al maig.

Diverses escoles catalanes s'han convertit en deutores amb els seus proveïdors. El Departament d'Educació ha informat per carta a les seves direccions que, a causa de les estretors pressupostàries, ajorna el pagament del 55% dels plans estratègics d'autonomia de centres que han executat aquest curs 2009-2010. En l'actualitat, 636 escoles catalanes tenen un pla així, 79 de les quals a les comarques de Girona.
La carta, a més, demana "prudència" de cara al curs vinent perquè, diu, tampoc se sap quan els podran pagar aquell any. "Això posa de manifest que l'autonomia de centres entesa com ho fa el Departament no és tal, sinó que és un inici del campi que pugui", va lamentar José Luis Matais, membre del Secretariat nacional del sindicat Ustec·STEs.
El director general de l'Educació Bàsica i el Batxillerat, Jaume Graells, va informar d'aquesta mesura a les direccions d'alguns centres a través d'una carta signada el 14 de juliol passat. Graells informa als directors que "contràriament" al que s'esperava, "el segon pagament, aproximadament el 55%, de l'assignació de recursos addicionals del pla estratègic no es farà efectiu fins a l'inici del proper curs". La missiva, però, no especifica la nova data, i es limita a dir que "s'estan fent les gestions oportunes". I, a més, afegeix que al Departament "no li resta més" que demanar "prudència" als directors "donades les circumstàncies i el fet de no poder precisar els terminis de pagament de les quantitats pressupostades per al proper curs".
Requerida per l'ACN, la Conselleria no ha estat capaç d'indicar quants diners suposa aquest 55% que, de moment, no es podrà pagar, ni quants centres educatius han resultat afectats per aquest endarreriment. El que sí que han assegurat fonts del Departament és que aquest setembre les escoles tindran els diners per pagar els seus proveïdors.
Actualment, a Catalunya hi ha 636 escoles de primària i instituts de secundària que, almenys en teoria, es beneficien dels recursos addicionals que suposa tenir un pla estratègic d'autonomia de centre. Barcelona ciutat és la demarcació dels serveis territorials d'Educació amb més escoles beneficiàries d'aquests plans, amb 101. Al Vallès Occidental n'hi ha 83, a Girona 79, a Barcelona Comarques 78, a Tarragona 65, al Baix Llobregat 63, al Maresme i Vallès Oriental 55, a Lleida 53, a la Catalunya Central 40 i a les Terres de l'Ebre 19.
Amb aquests diners, les escoles i els instituts poden contractar, per exemple, monitors, o comprar material extra. El títol setè de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) va consagrar aquest model d'autonomia de centre entre les crítiques del sindicat majoritari de l'escola pública, la Ustec·STEs. Però aquests plans estratègics ja existien abans de la LEC: un decret els va regular el 2001. El seu objectiu és promoure "l'autonomia pedagògica, d'organització i de gestió" per tal "d'incrementar els resultats educatius, millorar la cohesió social i prevenir l'abandonament prematur en els centres educatius a través de l'impuls de l'equitat, l'excel·lència, l'autonomia, la millora de la qualitat i la inclusivitat", segons la Conselleria.

"Renovació sense diners"
"Anunciem amb bombo i plateret una reforma que els centres han d'assumir com a pròpia, amb una tasca que ha costat moltes hores tirar endavant i quan això es tira endavant, enmig de l'aplicació, ens trobem que les escoles no podran adoptar el pla si no vénen els diners que acompanyen aquest pla d'autonomia", va criticar José Luis Matais, membre del secretariat nacional de la Ustec·STEs. "Una renovació sense diners és com si no poguessis renovar", va afegir.
Matais va criticar el que considera una "greu irresponsabilitat del Departament, precisament envers les escoles que més s'han compromès a tirar endavant projectes d'innovació". "El Departament, una vegada més, deixa les direccions dels centres soles davant d'una mesura que nosaltres creiem que ultrapassa qualsevol límit de la cordura", va considerar el sindicalista i va lamentar que Educació no els hagués informat de la mesura i que ho hagi fet a mitjan juliol, quan molts equips directius ja han acabat el curs.
Les escoles no podran pagar en 55 dies, tal com obliga la llei per aquest 2010. "Restem a l'espera de poder consensuar quan es farà el pagament que ha quedat ajornat, sospitosament sine die", va advertir Matais.
En la carta, Graells és "conscient que aquest fet pot generar distorsions en la gestió de contractacions o deutes acumulats". Alguns directors han recordat que la nova Llei de Morositat aprovada aquest any pel Congrés espanyol redueix el termini que tenen les administracions per pagar els proveïdors a 60 dies a partir del 2013. Enguany, però, les administracions ja hauran de pagar a 55 dies. Al setembre, les escoles ja faran tard.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades