Trenta anys després, tornaria a Banyoles per admirar aquesta arqueta restaurada que torna a estar entre els banyolins?

Sense cap mena de dubte.

Ara han augmentat les mesures de seguretat per tornar a exposar aquesta joia del gòtic. Els robatoris en recintes religiosos, en aquells temps, eren relativament fàcils, no?

Eren més que fàcils, no portaven cap problema. No hi havia cap classe de dificultat, i sobretot les peces eren fàcils de vendre. Ara, tot això ha canviat molt.

Ara que fa temps que han prescrit els fets del robatori de l'arqueta de Banyoles, ens pot fer una mica de memòria i explicar-nos com va anar tot? Com va ser l'acte en si?

D'això en sé poc perquè no vaig participar en l'acte en qüestió, jo només vaig comprar diverses peces i ja està. Són peces que van ser trobades a Alemanya, i jo vaig donar tota la informació perquè fossin trobades allà. I després d'això van anar a Holanda o Amèrica.

Quin va ser el seu nivell de participació en el robatori?

Pràcticament nul, perquè estava tot robat quan jo vaig comprar les peces.

Fa 30 anys d'això. I vostè no té ni idea de qui va perpetrar aquest robatori, si van ser les persones a qui vostè va comprar les peces o van ser altres?

Jo vaig comprar les peces a intermediaris, les vaig vendre a altres intermediaris i ells llavors van vendre les peces a Alemanya, Bèlgica i Holanda.

Es van poder col·locar bé, aquestes peces, al mercat negre?

Sí, sí, per descomptat.

En general, tot l'art religiós d'aquella època, romànic i gòtic, tenia i té bons compradors?

Ara són compradors que no són d'Europa, sinó que vénen d'altres països. Però sempre hi ha compradors per a aquestes obres. Actualment molt menys que abans, això sí.

M'ha sorprès que vostè digui que no va participar en el robatori perquè pràcticament tothom l'atribueix a vostè i la seva banda.

Sí, sí, les coses sempre han estat així. He estat com una llegenda, es deia que tot ho havia fet jo però en realitat no havia estat així. Hi havia bastants grups de gent que feien aquest tipus de treballs.

Era gent d'aquí, o gent, com vostè, que venia de fora?

Tots eren estrangers, no hi havia gaires espanyols que treballessin en això. Eren estrangers que venien aquí perquè tenien un encàrrec.

Hi havia alguna complicitat amb les persones que estaven al càrrec d'aquests espais religiosos?

En la majoria dels casos, hi havia, per descomptat, complicitat amb algú que cuidava aquestes zones. No especialment del clero, però sí dels guàrdies, perquè es pogués fer sense grans problemes.

Li consta a vostè que les necessitats econòmiques que poguessin tenir alguns religiosos o encarregats dels recintes els obligués a donar aquestes facilitats a lladres d'art com vostè?

És clar, per descomptat. Es venien obres que no eren del tipus de l'Arqueta, però es venien el que hi havia a les seves reserves, ningú se'n preocupava perquè estava tot abandonat.

I a Banyoles, podria haver passat?

Per descomptat que sí.

Aquesta afirmació correspon a alguna dada més que conegui vostè?

Si no recordo malament, les portes estaven obertes. Les portes de darrere estaven obertes i es podia entrar per allà.

Algú, per tant, va deixar aquelles portes obertes?

Sí.

I aquest algú, qui podria ser?

No en tinc ni la menor idea, perquè jo no vaig participar en l'atracament, sinó que me'n vaig assabentar després.

L'Estat i l'església s'han gastat 550.000 euros a comprar les peces de l'Arqueta que s'han pogut obtenir, perquè encara n'hi ha algunes que no s'han pogut comprar. És molt, és poc, és un preu ajustat, és molt menys del que es va aconseguir per la venda inicial?

No, és més del que es va aconseguir per la venda inicial. Em sembla que es van aconseguir 40 milions de pessetes, per tot el lot. Vostè ja figura fins i tot a la Wikipedia com un dels lladres d'art més prolífics d'Europa durant el segle XX.

Però això és la llegenda. Jo mai he posat ni una sola pàgina a Internet, tot i que ja sé que n'hi ha més d'un milió. Jo no n'he posat cap. Algú ha de gastar el seu temps fent això, i jo ni me'n preocupo.