El Dia Internacional de la Dona Treballadora va ser proclamat el 1910 per la Conferència Internacional de Dones Socialistes, reunida a Copenhaguen, en memòria de les dones treballadores mortes a Nova York. Van ser víctimes, un 8 de març, d'un incendi provocat, en la pròpia fàbrica tèxtil on treballaven, quan exigien igualtat de treball i una jornada laboral de 10 hores. Aquest dia es va commemorar per primera vegada el 1911, ara fa cent anys, amb manifestacions i mítings en els quals es reivindicava per a les dones el dret de vot i d'ocupar càrrecs públics, el dret al treball, a la formació professional i a la no discriminació laboral.

El 8 de març és una celebració que segueix essent de mort. Quina llàstima que per reconèixer els drets de la dona, en igualtat amb l'home, s'hagi de recórrer a dedicar-hi un dia a l'any. No es pot negar que des dels fets esmentats fins avui moltes han estat les fites aconseguides en el camp laboral, científic, polític i social, encara que no podem dir el mateix en l'àmbit religiós. No obstant això, en uns països més que en d'altres, la dona segueix essent ciutadana de segona categoria.

Sempre m'ha cridat l'atenció la poca valoració del fet que la dona no es jubila mai, segueix essent l'ànima de la llar; realitzant els treballs més humils i quotidians, que són, en definitiva, els més fonamentals i indispensables per viure.

Personalment, sempre he estat rebel enfront de la discriminació de la dona. Sóc la tercera de quatre germans, i enmig de dos homes. Recordo que el meu germà gran m'exigia que li fes el llit, li recollís la roba, etc., però jo, inflexible, m'hi negava en rodó i li contestava que, per mi, dormiria al seu llit tal com s'havia aixecat. I argumentava: "tens dues mans ben bones per poder-t'ho fer tu mateix!"

Les dones, en general, tenen una gran capacitat per saber lluitar pels drets de tots dos sexes, són molt més sensibles per detectar la subtilesa del mal. Està comprovat que, enfront de la tragèdia de la fam o de les guerres, aborden la situació amb rigor i bon criteri. Segons la doctora M. Araus, "la dona ha passat a la història del moviment obrer com la mare de la Solidaritat. Sense la seva capacitat de resistència i de lluita no hi hauria hagut moviment obrer".

Al món, 1.500 milions de persones viuen en extrema pobresa, i d'aquests el 70% són dones i criatures. Dades que no deixem de llegir i d'escoltar sovint, però que són indiscutibles, "la pobresa té rostre de dona".

El manifest del Dia de la Dona Treballadora d'aquest any, proclamat pels moviments obrers cristians de Catalunya i Balears, segueix denunciant la situació problemàtica que viuen les dones. Entre altres coses ens diu: "Les tasques de cura dels fills, malalts i persones grans, encara avui es concentren en les dones. I les últimes mesures aprovades pel Govern en el sistema de pensions situarà a les dones, encara més, en el llindar de la pobresa".

L'ONU denuncia que cap país del món tracta amb igualtat i equitativament a dones i homes. Les dones representen el 40% de la força laboral mundial. Els treballs a temps parcial o temporal són exercits en gairebé el 80% dels casos per dones. Moltes vegades obligades a això per la seva indispensable i important responsabilitat en la llar. En canvi, les dones només ocupen el 14% dels escons parlamentaris.

Tenim noms i rostres de dones que ens commourien fins a les entranyes, però citem a Carmelina Alonso, que no fa gaires anys va morir per esgotament físic, després d'haver treballat torns de 14 hores diàries en una fàbrica de Filipines que produïa roba per a la marca GAP. Si bé el fet va causar commoció, la situació ha canviat molt poc (www.solidaridad.net/vernoticia.asp?noticia=1281/).

L'explotació en les plantes maquiladores de les zones franques continua, les grans marques (Zara, Mango, Cortefiel, El Corte Inglés, etc.) han estat notícia innombrables vegades, i denunciades per la seva explotació laboral al Tercer Món. Comprovar-ho a: www.solidaridad.net/vernoticia.asp?noticia=1166/.

En alguns països la dona segueix vivint la situació de les "noces forçades". A l'Índia les dones nounades no són benvingudes.

I com que no vull ser negativa, acabo amb una notícia esperançadora i modèlica:

La marxa de les tres mil dones a Colòmbia: "Tres mil dones de tot Colòmbia recorren distàncies de fins a 1.200 quilòmetres per arribar al Putumayo, al sud del país, en una gegantina manifestació femenina contra la violència i la guerra. És una mobilització que es repeteix des de fa sis anys amb un mateix missatge: Ni un fill, ni un cèntim, ni un dia més per a la guerra" (www.solidaridad.net/vernoticia.asp?noticia1191).

M'acomiado amb il·lusió i esperança: La dona és vida, donant vida i protegint-la.