Algunes de les empreses que formaven el càrtel de mercantils que es repartien les adjudicacions d'obres a la demarcació havien muntat un sistema d'ingressos extra. Consistia a inflar factures de material evitant que aquest fos pagat a través de les unions temporals d'empreses (UTE) forçant que els proveïdors acordessin els preus alterats amb cadascuna de les integrants de l'UTE.
Més enllà de repartir-se les obres públiques de la demarcació algunes empreses del "clan" obtenien un major benefici econòmic estafant les Unions Temporals d'Empreses (UTE) pactant amb les petrolieres el preu del betum per l'asfaltat. Fa exactament dos mesos, un home identificat per la Guàrdia Civil com a Xavi negociava amb una treballadora (Maria) de la petroliera BP el preu a què havia de facturar aquest material per subministrar-lo a l'UTE Autovía Costa Brava.
Un preu en extrem inflat que els fa mantenir una conversa on ho expliciten tot:
M:"Jo m'imagino que vosaltres haureu passat un preu més car del que teniu, no?, per guardar-vos alguna cosa, o què?"
X:"L'hòstia, l'hòstia de més car, vaja [els dos riuen], no més car, l'hòstia de més car".
M:"Clar, i de la transferència després us agafeu la pasta, està clar, així que no..."
X:"Exacte, hem fet el normal, vaja".
La clau de volta d'aquest assumpte és el fet que la creació de l'UTE implicava la compra del betum a través d'aquesta societat i això podia engegar "el negoci a l'aigua" impedint-los obtenir diners en la compra d'aquest material. Per aquesta raó, Servià Cantó -que depén d'FCC- i Construccions Rubau es van repartir les petrolieres -Repsol la primera i BP i Proas la segona- per aconseguir d'aquestes uns preus cars i garantir-los el subministrament a cadascuna, per separat, durant l'obra. L'estratègia era aconseguir que les petrolieres informessin a l'UTE que no tenien crèdit per realitzar el subministrament i, per tant, l'hauria de fer directament a les empreses que la integraven.
Però perquè no quedés res fora de control Xavi va "infiltrar" dins l'UTE un extreballador seu perquè exercís de cap de producció i estés al corrent d'aquets pactes impedint que el cap de la unió d'empreses s'assabentés d'aquest mercadeig a sotamà. Aquesta qüestió queda clara en la mateixa conversa:
M:"Val, no, directament estarem fora de comparatiu, no, per això ho dic, no sé si potser el cap d'allà [l'UTE], potser em pot odiar, saps?"
X:"El cap d'allà és un tio de Foment que no s'entera de res, del..."
M:"Del betum".
X:"Del betum".
M:"Val, bé, doncs ja està".
L'apoderat de Construcciones Rubau, Xavier Esgleas Tarifa, va mantenir una conversa similiar amb una dona identificada com a Eva.
La carpeta groga
El coordinador de la trama segons la Guàrdia Civil, Xavier Esgleas, tenia amagada una carpeta groga dins un armari on hi havia l'evidència del repartiment de les obres entre les empreses de Girona i l'existència de la qual era sabuda, almenys, per un company seu a qui anomena Tarrés.
El passat 2 de febrer Esgleas va reclamar a Tarrés que li passés per fax la primera fulla d'aquesta carpeta que estava solta. L'encapçalament d'aquesta pàgina resava "Obras y Aglomerados, reparto Amsa, Rubau, RT, SC" i en la primera línia "Marzo, Diez, Dragados".
La "pirula" de Dragados
El "clan" hauria intentat blindar l'entrada de Dragados en el concurs d'adjudicacions de les obres d'ampliació de l'AP-7 en tractar-se d'una empresa de fora la demarcació perquè entenia que "era tirar-se pedres contra nosaltres mateixos". No obstant això, davant la insistència de la constructora, que es veuria obligada a presentar-se després que la convidés expressament Acesa, Esgleas hauria informat Ramón Mayoral, cap de grup, del sistema de pactes a la baixa que hi havia aquí i com de díficil li suposaria obtenir una licitació. Aquest fet va marcar un punt d'inflexió que inicialment semblava fer entrar Dragados dins el joc en demanar a Construcciones Rubau que l'acompanyés perquè desde Madrid no se sospiti res de la conxorxa.
La situació es complica quan el cap d'estudis de Dragados a Barcelona, Pedro Postigo, s'adona que no podrà justificar l'oferta a Madrid realitzant una obra d'aquestes característiques disposant de maquinària a la zona. La situació plantejada duu a Esgleas a afirmar-li que enviarà una oferta d'acompanyament a Dragados perquè en pugui rendir comptes sense problemes i així planificar la posició que ocuparà a la llista d'adjudicacions. Tanmateix, s'ensuma que Dragados faci veure que accepta el pacte i estigui realitzant acords d'amagat i així li ho fa saber als responsables de Servià Cantó. Concretament, el que més por li fa es que Rogasa -empresa que havien castigat per un conflicte d'interessos- acabi realitzant una oferta amb Dragados i obtingui l'obra.
La sorpresa d'Esgleas és majúscula quan el 19 de febrer s'adona que la constructora ha actuat pel seu compte creant una UTE encoberta amb Firtec-Rogasa, els quals inicialment van pactar amb el "clan" no presentar-se a les obres , i que podrien resultar ser adjudicataris del tram que li interessava segons les converses que hauria mantingut amb el cap d'unitat de l'AP-7 Nord, Xavier Perucho, qui així ho considera.
