El nou atermenament de Costes de l'Estat, a la part de la desembocadura del Tordera, comportarà una protecció encara més gran de tots aquells terrenys que, a una distància de 100 metres, envolten els nous límits marcats pel ministeri de Medi Ambient. Aquesta protecció serà, bàsicament, pel que fa als usos i a la construcció que es pugui fer a aquests espais. En total, amb l'atermenament provisional que preveu Costes, i que ahir es va marcar sobre el terreny amb estaques de fusta, passaran a ser domini públic maritimo?terrestre els voltants del riu en una longitud de 670 metres a la part de Blanes i 661, a Malgrat de Mar. És a dir, que la longitud total forma una línia de 1.331 metres, que va de la llera esquerra travessa el riu i continua fins el mar per la dreta.

Segons l'informe que Costes ha fet arribar a alguns dels afectats, el principal motiu per fer aquest nou atermenament és que actualment no n'hi havia cap en vigor en aquesta zona i els límits establerts venen marcats per la salinitat dels terrenys. Segons Costes, s'han fet fins a 11 campanyes per comprovar fins on han arribat les aigües del mar en algunes ocasions i la campanya determinant és una de desembre de 2009.

La principal conseqüència del nou atermenament serà que en un entorn de 100 metres al voltant del límit marcat per Costes s'establirà la servitud de costes de protecció, que farà encara més difícil que es pugui construir en aquesta zona. Tot el que ja està construït, però, no es veu afectat, només en el cas de reformes o remodelacions. De fet, tota aquesta zona ja està marcada al POUM de Blanes com a sòl no urbanitzable costaner, tal com estableix el pla director del sistema costaner, i, per tant, ja no s'hi podia construir. Ara, quan es vulgui instal·lar algun element caldrà demanar permís a l'Ajuntament i l'ACA, com fins ara, i en endavant també a Costes.

L'Ajuntament de Blanes encara no ha decidit si presentarà al·legacions en contra, ja que no disposa de tota la documentació. "Nosaltres no tenim encara l'expedient, només la notificació de l'acte de fitació, així que quan el tinguem, l'estudiarem per poder fer al·legacions en un sentit o en un altre", va destacar el regidor d'urbanisme de Blanes, Carles Gibert. Per la seva part, tant la Generalitat com l'Agència Catalana de l'Aigua també volen acabar d'estudiar el projecte abans de pronunciar-se.