El violent temporal que va afectar el Mediterrani occidental el 26 de desembre del 2008 i que va perjudicar bona part de les costes de Catalunya, causant pèrdues humanes i econòmiques, va ser "la tempesta del segle", segons un estudi recent que apunta que aquests episodis només es repeteixen cada 125 anys.
Aquest fenomen meteorològic extrem, de caràcter excepcional -amb vents de força inusual, des del golf de Gènova fins al litoral català, i onades de fins a 14 metres- també va deixar la seva empremta en els ecosistemes marins, i va afectar les comunitats biològiques costaneres i els cicles de transferència de matèria i energia cap als fons marins.
L'estudi, dirigit pel catedràtic Miquel Canals, cap del Grup d'Investigació Consolidat (GIC) de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona, i que s'ha publicat a la revista PLoS ONE, recull els resultats d'aquest treball.
"La idea que els grans fons marins són regions permanentment en calma és falsa. Hi ha una potent connexió entre els fenòmens atmosfèrics i la transferència de matèria i energia cap als grans fons marins, amb uns impactes més forts del que s'havia cregut fins ara", assegura el membre del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, Miquel Canals.
El nou treball descriu com la tempesta del dia de Sant Esteve de 2008 va accelerar tots els processos d'erosió i transport de sediments des de la costa fins als grans fons marins, i va facilitar el transport de grans quantitats de carboni orgànic als ecosistemes profunds.
Els efectes del temporal sobre algunes comunitats biològiques costaneres, enterrades per grans volums de sediments, van ser catastròfics, segons les mostres recollides pel GIC de Geociències Marines a la zona del canó submarí de Blanes.
Tal com explica la primera autora de l'article, Anna Sánchez-Vidal, "per efecte del temporal, grans volums de sediments van ser erosionats de les zones menys profundes, afectant de manera molt negativa les comunitats bentòniques marines, com per exemple, les praderies de posidònia".
Però sorprenentment, l'impacte negatiu en l'ecosistema costaner pot tenir, al mateix temps, un efecte beneficiós a grans profunditats, ja que provoca una injecció massiva de carboni orgànic d'origen marí a través dels canons submarins. "Podríem parlar d'un efecte Robin Hood, és a dir, que un fenomen natural com el temporal esmentat perjudica els ecosistemes costaners, més rics, però beneficia els més pobres, que són els ecosistemes que hi ha a milers de metres de profunditat", en paraules del catedràtic Miquel Canals.
El Mediterrani és una de les regions més ciclogèniques de l'hemisferi nord durant l'hivern i per als científics, un temporal extrem com el de 2008 va suposar una oportunitat única per conèixer com responen els sistemes naturals sota condicions límit.
Segons els autors, encara cal aprofundir més per conèixer quin va ser l'impacte global sobre els ecosistemes marins profunds dels processos oceanogràfics d'alt nivell energètic governats per les condicions atmosfèriques i sensibles al canvi climàtic global, com les tempestes i les cascades submarines.
Les cascades submarines, formades pel refredament d'aigües superficials, són fenòmens estacionals que, de manera periòdica, suposen la injecció massiva i ràpida de matèria i energia en l'oceà profund.
La investigació s'ha dut a terme amb el suport dels projectes Hermione de la Comissió Europea i Dos Mars del Pla Nacional de R+D+i.
