27 de juny de 2012
27.06.2012
Del pais i la  seva gent

360.000 euros per a una gossera?

28.04.2012 | 02:00
360.000 euros per a una gossera?

L'autor recorda que trenta-tres anys després, la mentalitat dominant en molts ens locals, com també a d'altres Administracions Públiques, és una altra

Quan vaig entrar a la Diputació de Girona, l'any 1979, a cap de nosaltres, els diputats provincials, se'ns havia educat en la riquesa i el dispendi. Tot i la pluralitat d'edats biològiques que a la Corporació es donaven -el més jove era qui aquest article subscriu-, els vint-i-cinc membres que la integràvem érem fills de la postguerra. Per tant, havíem nascut en llars on l'estalvi era el primer manament i l'exhibició de l'abundància, una quimera taxativament prohibida. Encara avui em fastigueja trobar-me llums encesos sense utilitat per a res ni per a ningú i recordo amb respecte, amb interioritzada comprensió i amb agraïment, allò que la mare em deia: "Nen, tanca el llum, que lladre és".
Aquella mentalitat col·lectiva que ens va portar, també, a no percebre ni sous, ni dietes, ni despeses per quilometratge ni a disposar de fons per a qüestions protocol·làries durant molt temps, la vaig aplicar, per exemple, quan em tocà redactar el pla de carreteres (i ponts) o el pla d'ajuts als Ajuntaments, avui Puosc. Segur que l'enginyer en cap tenia les seves raons per decantar-se per fer un únic pont a tota la demarcació atès el minso pressupost que teníem, però jo el vaig convèncer que no podíem fer el "macro-pont" que em proposava, com un servidor el qualificava, quan tantes eren les necessitats detectades en aquell agost que vaig dedicar a recórrer totes les carreteres de la Diputació. Amb el suport unànime del plenari, el pressupost va donar per fer-ne cinc, de ponts, tots ells en perfecte estat de revista al dia d'avui. En carreteres va passar el mateix i el capellà de l'ermita dels Àngels va veure com en aquell exercici de 1980 se l'oblidava del rec asfàltic que, com a ritual litúrgic i donació "benèfica", any darrere any, la Diputació li pagava l'accés des de Girona. Per la seva banda, les ajudes cap els municipis anaven, totes elles, per a serveis bàsics com ara el clavegueram o la portada d'aigües, que vergonyós era que Mont-ràs, per exemple, al bell mig de la Costa Brava, no en disposés. Quins temps, aquells, on tot s'administrava sabent el valor de la pesseta i posant molta cura a les decisions a la recerca de la màxima eficàcia de tota inversió i en benefici de la ciutadania.
Trenta-tres anys després, la mentalitat dominant en molts ens locals, com també a la resta de les Administracions Públiques, és una altra. La cultura de l'esforç, de l'estalvi o del servei públic sense passar per la taquilla per cobrar sou, dietes, quilometratges i despeses de representació ha estat bescanviada per la irresponsabilitat política i àdhuc legal, el retorn del "qui mana sóc jo", el caprici de cadascú i el tirar de l'endeutament amb la seguretat que mai ningú no decretarà la fallida de la institució pública i enviarà a judici els seus administradors, com crec que s'hauria de fer. Així, en plena decadència econòmica d'Espanya i de Catalunya en particular, en el marc d'una brutal recessió econòmica que ens porta a cinc milions d'aturats i in crescendo sense aturador possible, a la cantonada d'una intervenció de l'Estat per part de les autoritats europees i del mateix FMI... el Consell Comarcal del Baix Empordà, com aquell que viu sol en un illot perdut a l'Oceà Índic, té anunciada una inversió de 529.000 euros, rebaixada ara, segons que s'ha publicat, a 360.000 euros, per tant, 60 milions de les antigues pessetes, per refer la gossera comarcal.
Pel que he pogut llegir, aquest projecte d'hotel de mil estrelles per a gossos fou promogut per l'anterior majoria del Consell Comarcal, però l'actual, integrada pel CIU i el PSC, el manté, tot i que ha revisat els números i les obres a fer, comptant sempre amb el suport econòmic -el 90% abans i el 65% ara- de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Puosc. Siguin 529.000 euros o siguin 360.000 euros, això és una bestiesa -que en insult a la intel·ligència ciutadana es converteix- en la qual apareix com a cooperador necessari el mateix Govern del president Artur Mas. No és demagògia, sinó constatació de realitats: Mentre es tanquen quiròfans, ens fan pagar per medicines i per estades als hospitals públics, es redueixen els serveis dels centres sanitaris situats a poblacions estratègiques des de la vessant poblacional o s'incrementen les llistes d'espera fins al punt que els propis facultatius ens aconsellen usar les mútues i els centres hospitalaris privats, el Consell Comarcal del Baix Empordà té l'acudit de gastar-se entre 60 i 90 milions de les antigues pessetes en la modernització de la gossera comarcal. Essent idea parida pel "tripartit", CiU, incomprensiblement, l'assumeix, i el Govern de Catalunya, integrat pels "millors" de CiU, li dóna suport. Segur que al delegat de la Generalitat a Girona, l'Eudald Casadesús, se li acumula la feina al seu despatx del Palauet, així com també les manifestacions contra el Govern a qui representa, però si jo fos ell, aniria a La Bisbal d'Empordà i el cop de puny sobre la taula que hi donaria es podria escoltar des de Brussel·les estant. També per fer això, quan calgui, es troba en nòmina.
Però què s'han cregut?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook