Ajuntaments busquen fórmules per mantenir els equipaments

Un veí de Batea (Terra Alta) classifica al seu bloc (centpercentbatea.blogspot.com.es) les infraestructures públiques en tres grups. Al primer grup, hi posa totes aquelles infraestructures que són bàsiques: escoles, centres mèdics, carreteres..., i les cataloga d'imprescindibles tot i el seu elevat cost. «Tant se val que siguin deficitàries», escriu, i recalca que «són coses que les paga tothom amb impostos perquè la seva utilització ha de ser pública i gratuïta». Al segon grup, hi posa totes aquelles infraestructures que ajuden al desenvolupament econòmic del territori: millora de carreteres, mitjans de transport alternatius, polígons industrials... També són de cost econòmic molt elevat, però ajuden a fer créixer la producció, els llocs de treball i el poder adquisitiu dels residents. Tanmateix augmenta la recaptació d'impostos, tot i que de manera indirecta. I al tercer i últim grup, hi posa aquelles infraestructures que, sense ser bàsiques, ajuden a millorar la qualitat de vida del municipi. En aquest grup hi trobaríem poliesportius, casals d'avis, museus, piscines... També és veritat que en aquestes infraestructures l'usuari final acaba pagant abonaments per finançar part del manteniment, però aquestes quotes mai cobreixen el cost total. «Deficitàries ho són sempre», afirma David Mascort (ERC), alcalde de Vilablareix. El punt de vista majoritari, feta la consulta a set alcaldes de les comarques gironines, és que quan realment es perd amb una infraestructura pública és quan no es fa servir.

I aquí és on es troben molts alcaldes, davant d'obres inútils i deixades, fetes amb vista a un futur mal previst. Un clar exemple d'aquest problema el té l'alcaldessa de Tossa Gisela Saladich (TU), qui declara que està molt preocupada pel poc rendiment que treuen de la costa tossenca. També explica que els està costant engegar el museu perquè se l'han trobat deixat, que han hagut de finançar parcialment la piscina tot i ser privada i que, a més, han de fer-se càrrec de factures que van trobar amagades als calaixos de l'ajuntament quan van arribar-hi. Tot i així, «amb una bona gestió ja surten els comptes» manifesta l'alcaldessa, però no només la bona gestió farà que al museu hi hagi la vida que s'hi esperava.

Per altra banda, a Sant Jordi Desvalls hi ha un pavelló que «no està fet a mides de Sant Jordi», diu l'alcalde, «amb la meitat hauríem passat». Corominas explica que no només carrega sobre les espatlles el cost de l'obra, sinó també el seu manteniment. I si hi ha una cosa pitjor que carregar un pes com aquesta, és saber que s'està carregant en va, perquè el pavelló de Sant Jordi, tot i les seves capacitats, gairebé no s´està fent servir. «El problema més greu és que a cada poble hi ha pavellons. A on anem a buscar la gent per omplir el nostre?», «I si no s'ha d'omplir el pavelló què en faig? L'elimino?», es preguntava el batlle.

Un altre cas és el de Vilafant. Fa vint anys que es va posar en marxa el projecte del pavelló, es vanaturar, i ara s'ha reprès amb l'objectiu d'inaugurar-lo aquesta tardor. Tot i així, explica l'alcaldessa Consol Cantenys, van tenir la sort de poder reorientar l'obra. En un inici, s'havia projectat un pavelló per un cost de sis milions d´euros. Una obra molt ambiciosa però inadequada, que s'ha redirigit cap a una de més petita (dos milions d´euros), finançada pel govern de Zapatero i la Generalitat. «Ens ha sortit prou bé», afirma l'alcaldessa, «el problema que tenim és que no cobrem de la Generalitat, i les factures als proveïdors les hem de pagar igualment». I per poder pagar-les, han hagut d'aferrar-se als crèdits de l'Estat. També a Celrà, el més deficitari són les escoles bressol per culpa de les retallades de la Generalitat en aquest sector.

Però és que no n'hi ha prou de pagar l'obra, com explica l´alcalde de Sant Jordi, també s'ha de tenir en compte el manteniment. A Vilafant, han optat per una gestió externa per reduir aquest cost. Celrà té concessions amb els bars de les infraestructures públiques, i també està en mans privades l´abans esmentada piscina de Tossa, però no tothom està a favor d'aquests recursos. A Vilablareix, l'alcalde, tot i ser conscient del dèficit que suposa la gestió pròpia, segueix sent partidari de la gestió directa. No obstant això, admet que tampoc s'han trobat davant de la necessitat d'externalitzar. Davant d'això, la convocatòria del PUOSC per al quadrienni 2013-2016 incorporarà, com a novetat, la possibilitat d´assignar fins a un 50% de l'import a les despeses de manteniment d'aquesta classe d'obres. Aquesta convocatòria es publicarà abans que acabi l´estiu.

«La cosa no va bé a ningú», diu Mateu Parera-Nieto (CiU), alcalde de Fornells de la Selva. Però al municipi no hi ha res desaprofitat; «Ho tenim tot al 100%», declara l´alcalde. No obstant això, també han de prendre les mesures de reducció de costos que ha hagut d'aplicar tothom. Durant els entrenaments al camp de futbol s'utilitza un enllumenat que gasta menys que el que s'usa quan hi ha un partit. Així mateix, a la piscina han procurat reduir el personal les hores de menys gent i incrementar-lo només en hores punta. «Intento que les retallades afectin, el menys possible, el dia a dia del ciutadà», segueix Parera, i és que, com diu el veí de Batea, van abans les escoles que la gespa de davant de l'ajuntament, així que, «si fa falta, a la gespa se l'ha de deixar créixer tres dies més».

També a Sant Jordi s'utilitza només el tros de pavelló que es necessita, però el problema que té Jordi Corominas és que al seu poble se li fa gran el pavelló, allà hi caben els habitants del seu poble i els de tots els pobles del voltant. Per això, l'alcalde aposta perquè «hi hagi mancomunitat entre els pobles petits: que un tingui la piscina, que un altre tingui el pavelló, i que un altre tingui el casal d'avis». L´urbanista Oriol Nel·lo afirma a Ciutat de ciutats que «la nostra qualitat de vida depèn de l'entorn urbanístic que ens acull», però a ulls del senyor Corominas, en el cas dels pobles petits, aquesta «urbe» de què parla Nel·lo l'hauria de formar el conjunt dels pobles veïns. El missatge dels alcaldes, en època de crisi, tal com diu l'alcaldessa Saladich, «abans de construir res, aprofitem el que tenim».