04 de novembre de 2012
04.11.2012

N-II: promeses, prioritats i campanyes

Durant 15 anys, el projecte d'autovia no ha estat més que un motiu de disputes polítiques

04.11.2012 | 01:00

La campanya electoral s'acosta i amb ella, els intercanvis de cops verbals. Com ha vingut essent habitual durant els darrers comicis a les comarques gironines, la carretera N-II torna a sortir a l'escenari, i ho fa amb màquines treballant entre Sils i Caldes de Malavella, alhora que amb molts fronts oberts pendents que de ben segur que tornaran a fer aflorar els "compromisos" i les "prioritats".

No és una història nova. Per segona vegada en cinc anys, les màquines han començat a treballar sobre el terreny entre Caldes i Sils per al futur desdoblament d'aquest tram de la N-II. Això després que la setmana anterior, per quarta vegada durant aquesta legislatura, després de fer-ho en dues ocasions anteriors la ministra Ana Pastor i la diputada gironina del PP Concepció Veray, el Ministeri de Foment va anunciar l'adjudicació de les obres, amb previsió que les definitives pu?guin començar abans de finals d'any.

Rere això, també, el conflicte per la resta de la via, amb acusacions creuades entre populars i socialistes, uns defensant que es destinaran diners a la millora de la carretera, i els altres al·legant que els diners que havien de venir cap a Girona aniran finalment cap a Múrcia. Tot plegat, un cop més, es converteix en un intercanvi de cops a pocs dies per la campanya electoral.

Darrere els anuncis i els cops d'una banda i altra queden també tota una sèrie de promeses, amb la paraula "prioritat" omplint la boca de tots aquells qui asseguraven que la via s'havia de fer sí o sí, per necessitat i per acabar amb el greuge que pateixen les comarques gironines. El darrer anunci, un dels més sonats dels últims temps, el va fer durant la campanya electoral de les últimes eleccions estatals l'ara ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, acompanyat del portaveu del PPC, en una visita a Girona.

Aleshores, el titular d'Hisenda dels populars, va explicar que "el PP va ser qui va iniciar aquest projecte i, per tant, ens hi sentim absolutament compromesos", i és per això que va signar un document amb la Cambra de Comerç plasmant la voluntat de desdoblar la totalitat de la N-II si el PP acabava governant. "Amb aquest document ens comprometem a reprendre aquest projecte que ?l'any 2004 el Partit Popular va deixar apuntalat per tal que sigui una realitat el més aviat possible, si pogués ser, en aquesta mateixa legislatura", va apuntar Montoro.

No ha passat ni un any, i tot i l'anunci de l'adjudicació del tram Sils-Caldes, el compromís va per la via de no complir-se, ja que de Girona cap al nord l'Estat tan sols preveu obres de millora a la via, i de cara al sud ja ha descartat el desdoblament del Maçanet-Tordera, tal com va explicar la ministra de Foment, Ana Pastor.

Altres promeses
La delicadesa de l'assumpte, el d'una via en mal estat que és utilitzada com un dels principals corredors entre Barcelona i França, ha fet que durant més de 15 anys hagi estat utilitzada com a arma de popularitat per part d'aquells qui han governat, i arma de crítica per part dels qui s'han trobat a l'oposició. Poc abans del darrer canvi de papers entre socialistes i populars, l'aleshores ministre de Foment, José Blanco, va assegurar que la N-II estaria en obres "abans de les pròximes eleccions".

En contra de Blanco, que va procurar sobretot deixar clar que el tema era una "prioritat", va jugar el fet que 20 dies després el president Zapatero anticipés la data de les eleccions al 20 de novembre de 2011, impossibilitant així que es complís el darrer compromís que va arribar a adquirir el titular de Foment.

Termini 2015
El període més esperançador per als usuaris de la carretera es va viure entre 2008 i 2010, quan Foment va posar en marxa les obres entre Caldes i Sils, i també les de Medinyà a Orriols. Poc va durar, però, l'alegria, ja que les primeres es van haver d'aturar al 2009 per la suposada implicació de l'empresa adjudicatària en el cas Gisa, i les segones es van parar per manca de disponibilitat pressupostària.

Això va motivar que al 2009, el subdelegat del Govern estatal a Girona, Francesc Francisco-Busquets, plantegés que totes les obres es finalitzarien en sis anys, al 2015, comprenent tots els trams entre la Jonquera i Tordera. "Crec que és un termini acceptable, segons m'han assegurat els experts, per poder-la tenir acabada", va preveure.

Poc abans, el 2008
I és que la N-II, en més de 15 anys, ha estat en boca de tots: consellers, subdelegats, diputats, ministres i tota mena de representats polítics. Al 2006, l'aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va anunciar que en dos anys s'acabaria "aquesta vella cançó de tenim la N-II pendent", preveient, segons recomanacions d'"experts", que era un bon termini per tenir-la acabada.

Al 2008, però, tot just es posaven a treballar les primeres màquines. Anant més enrere, també es poden rescatar les afirmacions de la candidata del PSC per Girona, Montse Palma, que abans que entrés a governar per primera vegada l'equip de Zapatero, va assegurar que "en dos anys es pot abordar el projecte executiu i adjudicar el desdoblament de la carretera N-II", i que "als primers pressupostos que aprovi el nou Govern socialista hi haurà una partida de 16 milions d'euros per realitzar aquestes ?obres". En set anys de govern socialista, tan sols es va finalitzar el tram d'obres de Fornells a Caldes.

Al 2000, objectiu: 2004
I ja a principis de la primera dècada dels 2000, ara ja fa més d'11 anys, el Secretari General del PP, Javier Arenas, va llançar-se a la piscina afirmant que "abans de les eleccions de 2004 la societat gironina veurà com el desdoblament és una realitat". Ni abans de les del 2004, ni les del 2008, ni de les del 2011 s'ha pogut apreciar aquesta realitat prevista per tanta gent.

La realitat a dia d'avui consisteix en vuit quilòmetres desdoblats d'una via que en el seu recorregut total en té prop de 100. Les promeses s'han anat succeint amb els canvis de color dels governs, i aquí sí que els discursos han estat sempre semblants.

Mentrestant, més de 15 anys després, la N-II no ha deixat de ser aquesta arma tan usada per prometre i per recriminar, deixant de banda la força que podria tenir com a nexe de connexions territorials.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit