20 de desembre de 2012
20.12.2012
40 Años
40 Años

L'Estat porta Celrà als jutjats per declarar el municipi territori català lliure i sobirà

A la façana del consistori només onegen la senyera i l'estelada

20.12.2012 | 11:36
Dani Cornellà -a la dreta- i Gerard Fernández repassant l´escrit judicial.

L'Estat ha portat als tribunals l'Ajuntament de Celrà per declarar el municipi territori català lliure i sobirà. L'advocada de l'Estat ha presentat un recurs contenciós administratiu -que s'ha admès a tràmit- contra l'acord del ple municipal del 18 de setembre que va aprovar la moció. Dels onze regidors que hi ha al consistori, tots menys el portaveu de CiU (que es va abstenir) van donar suport a l'escrit.

Al contenciós de la delegació de l'Estat s'impugna el text per considerar que "la resolució no s'ajusta a Dret". L'Ajuntament de Celrà està governat per la CUP i ICelrà, a l'edifici consistorial només hi onegen la senyera i l'estelada i s'han considerat com a dies laborables tant el 12 d'octubre com el 6 de desembre.

L'Ajuntament de Celrà ha rebut "per sorpresa" i amb estupefacció un recurs presentat per la subdelegació de l'Estat espanyol davant el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona, amb la intenció d'anul·lar l'acord de ple que declarava Celrà territori lliure i sobirà perquè "no s'ajusta a dret". La demanda de l'Estat és, literalment, "contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Celrà, de data 18/11/12, que declara el municipi de Celrà territori català lliure i sobirà, entre altres acords". El tribunal ha admès a tràmit el recurs i ha demanat a l'Ajuntament que, en un termini de 20 dies, trameti una còpia de l'acord de ple.

Un dels primers ajuntaments
Celrà va ser un dels primers ajuntaments en aprovar la moció, però n'hi ha hagut centenars que també ho han fet arreu de Catalunya. L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), va explicar que ja feia temps que s'oloraven que l'Estat actuaria judicialment per intentar anul·lar aquesta "declaració política i simbòlica" i que estaran atents per veure si la subdelegació portarà davant la justícia tots i cadascun dels ajuntaments que van aprovar la moció. Segons Cornellà, la demanda només és un pas més en "l'espiral de violència judicial i política espanyola" contra la voluntat de Catalunya d'exercir el dret a decidir i convocar un referèndum.

Cornellà creu que l'Estat utilitzarà "tots els seus recursos" al seu abast per impulsar una "campanya de la por" i intentar que Catalunya no faci la consulta. "És totalment sorprenent que el que no poden guanyar a les urnes, ni a Celrà ni a la majoria de municipis de Catalunya, intentin imposar-ho denunciant els ajuntaments", va criticar Cornellà, acompanyat del tinent d'alcalde, Gerard Fernández (ICelrà). Un dels temors de l'equip de govern de Celrà és que la voluntat de l'Estat no sigui només anul·lar l'acord de ple -en el cas de Celrà aprovat per una immensa majoria perquè només un regidor es va abstenir-, sinó que vulguin saber qui va votar a favor i vulguin denunciar o fins i tot intentar inhabilitar cadascun dels regidors elegits a les urnes.

Alguns dels punts d'aquest acord de ple ja els han complert, com ara que les úniques banderes que onegin a l'ajuntament siguin la local, la senyera i l'estelada o que, a efectes administratius, ni el 12 d'octubre ni el 6 de desembre siguin festius. Els altres acords són de caire polític, com ara declarar els veïns de Celrà "moralment lliures de lleialtat a la corona borbònica i els seus símbols" o instar el Parlament de Catalunya a convocar un referèndum d'autodeterminació o, si no ho fa, a declarar de forma unilateral la independència de Catalunya.
Dani Cornellà va augurar dos anys "molt complicats" amb "atacs constants" contra Catalunya i es va mostrar perplex perquè l'Estat "pretengui anul·lar acords aprovats per tot un poble".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook