Que la memòria és selectiva va quedar provat ahir durant la declaració de Daniel Imandt, l'home que va esquarterar la seva exparella a Sant Pere Pescador la nit del 25 al 26 de setembre de 2010. Tan selectius van ser els records de l'esbudellador que només li van servir per manifestar aspectes que poden ajudar-lo en la seva defensa. Els detalls que l'incriminarien d'una forma indubtable els havia oblidat i en va tenir prou amb anar repetint "no recordo".
Sap que aquella nit va sortir a sopar amb la víctima -Sabrina Tverbouss-Twerdy- però no recorda què van menjar, ni a quina hora van arribar a casa, tampoc si conduïa ell el seu Porsche Cayman, desconeix també si després van anar a prendre una copa en un bar, si van tenir un accident amb el cotxe ni sap com van tornar a casa. Tots aquests detalls formen part d'un buit mental que es va anar engrandint a mesura que referia no recordar que en arribar a casa va retorçar el coll a la jove, ni que l'hagués tirat sobre la taula de la cuina. Havia oblidat també les 89 lesions que presentava la jove al cos entre ganivetades, patades, cops de puny i una presumpta martellejada al cap.
Aquesta apagada retentiva és similar a les de les càmeres de videovigilància del domicili on va tenir lloc l'esquarterament i que el processat va tancar per evitar que quedés registrada la discussió que va mantenir amb la víctima. En cap cas, i això sí que ho recorda, ho va fer per assegurar-se que no quedaven proves del presumpte assassinat i posterior esbudellament. Ho va fer perquè era l'habitual quan discutia i així impedia que ningú pogués visionar-ho després ja que ahir va precisar que hi havia més persones que disposaven del seu codi personal per consultar les gravacions a l'ordinador. No va dir els noms. Potser tampoc els recordava.
El més nítid de la seva memòria respecte a aquell dia és que va discutir amb Sabrina Tverbouss-Twerdy perquè aquesta li deia que estava enamorada d'ell i no havia superat que la deixés uns mesos abans i hagués començat una nova relació amb una altra dona. Tenia ben fresc aquest record i per això va poder indicar que la jove es va posar agressiva, el va començar a insultar, es va posar nerviosa, va començar a llençar coses pel terra i va agafar un ganivet per atacar-lo. Ell assegura que es va defensar agafant-ne un altre i van mantenir una baralla en la qual va acabar clavant-li la fulla sense que la matés. Després de referir que ambdós van quedar ferits afegeix que ella va entrar al lavabo a netejar-se la sang i en veure que no estava greu va estirar-se al llit, on va quedar adormit.
D'aquí, els seus records ja salten al moment en què va despertar-se i va trobar el cadàver estirat al seu costat. Aquestes "tres o quatre" hores que va dormir li permeten dir que desconeix com va morir Sabrina Tverbouss-Twerdy però és rellevant com l'estona que va quedar adormit coincideix amb les "dues o tres hores d'agonia" de la víctima que va referir ahir el fiscal Enrique Barata. La memòria selectiva de l'acusat el beneficiava en aquests punts particulars durant tota la seva declaració.
L'esquarterament
En veure-la morta va "pensar en la família i amics" i li va "venir un moment de bogeria" en el qual va optar per tallar el cos a trossos. Encara és el dia que es pregunta "com vaig poder fer una cosa així?". Perquè la va seccionar amb ganivets de cuina sense disposar de coneixements de medicina. L'enciclopèdia mèdica que tenia a casa seva només era un llibre de consulta que va utilitzar amb la víctima per llegir l'entrada sobre "càncer d'ovaris", no referències sobre amputacions. Tampoc va visitar pàgines web en busca d'un tutorial de com trossejar un cos. Això en tot cas ho va veure "en una pel·lícula".
Incriminar un tercer
A preguntes del seu advocat, Carles Monguilod, va confessar que va esquarterar la jove "per fer desaparèixer el cos" i confiava que el jardiner que contractava de forma esporàdica uns dies abans l'ajudés. Per això li va dir que l'ajudés a forçar una porta de l'habitatge amb l'excusa que s'havia deixat els claus a l'interior i li va mostrar algunes bosses que hi havia a la nevera amb fragments del cos de la víctima. La seva primera intenció va ser "confessar-se" però després va tractar de desfer-se del cos. "No esperava" que el jardiner actués com ho va fer, trencant el vidre d'una finestra i escapant-se de la casa que creia tancada per donar la veu d'alarma.
Prèviament, a preguntes de les acusacions particulars -Berta del Castillo i Joaquim Vila- va negar haver-se desfet d'un anell de la jove per simular un robatori a l'habitatge ni sap per què el jardiner va explicar a la policia que ell li havia ofert diners a canvi de guardar un secret mentre li mostrava les diferents bosses en les quals havia desmembrat el cadàver.
