"Al final, que tinguem aquest personal eventual és perquè cadascuna de les àrees i la gent que treballa al govern tingui al costat algú que pugui treballar amb ell". D'aquesta manera defensava l'expresident de la Diputació de Girona, Enric Vilert (ERC), la figura dels assessors que cobren de l'ens provincial i fan feines de partit. Era agost de 2007, acabava de ser nomenat i no li feia res reconèixer en una entrevista concedida a Diari de Girona com molts d'aquests càrrecs de confiança no trepitgen la Diputació, cosa que atribuïa a "una qüestió del sistema" que, pel que sembla, no va resoldre durant el seu mandat doncs a dia d'avui totes les formacions polítiques amb representació a la corporació (CiU, PSC, ERC) han reconegut que disposen d'aquesta figura i que realitzen tasques pel partit.
El propi Vilert es queixava en l'entrevista que "passa més del desitjable" que els assessors no posin un peu a l'ens provincial, del que perceben el seu salari, i assegurava que existia una raó de fons que provocava aquesta situació: "el finançament dels partits s'hauria de resoldre d'alguna manera".
Davant d'aquesta resposta se li va indicar que es tractava de diners públics destinats als municipis però que anaven a parar als comptes dels partits. En va tenir prou amb dir que es tractava d'una decisió consensuada entre totes les formacions amb representació. "Hi ha tres grups polítics amb papers de govern i oposició que necessiten una certa gent per poder treballar al lloc que els toca. Hem arribat a un consens tots", va referir.
Una situació molt allunyada de la manifestada per l'actual vicepresident primer de la Diputació, Miquel Noguer (CiU), que ha sigut l'únic en evitar indicar que els assessors fan feina pels partits. Els presidents i portaveus de CDC, PSC i ERC no van tenir inconvenient en admetre-ho i van vestir la seva explicació d'una manera idèntica: es tracta de persones que fan de nexe entre la Diputació i el territori.
La d'assessor és una figura que s'ha institucionalitzat i que escapa al control del cap de personal de l'ens provincial doncs depèn del partit que el col·loca i del coordinador que despatxa amb ell, també home de partit.
Però tractar la Diputació d'agència de col·locació d'afins i militants al partit de torn és quelcom que a l'expresident molestava. No obstant, de la mateixa que no li agradava aquest paral·lelisme tan li feia el que pensès la ciutadania al respecte. Ho feia i punt. Com es fa ara. "Bé, a la gent li pot donar la sensació que vulgui", s'expressava i després matisava la seva resposta indicant que es necessita "gent que treballi, no només polítics que prenguin decisions". No s'ha de perdre de vista que la Diputació provincial disposa de nombrosos funcionaris públics que, precisament, treballen per l'ens i no depenen de cap color polític sinó d'un cap de personal.
Defensa a ultrança
"Es que és evident que els assessors que hi ha a la Diputació treballen pel partit perquè cada partit té uns assessors", va dir el president de CDC a Girona, Pere Vila. Menys directa va ser la presidenta del PSC a la Diputació, Teresa Ferrés en esmentar que "treballen fent difusó d'allò que la Diputació té entre mans o bé per al PSC, en el nostre cas i cada partit treballarà pels seus". El portaveu d'ERC, Lluís Sais, va admetre que els assessors treballaven pel municipis on la formació "hi té representació" i que hi havia dies que no trepitjaven la Diputació.
