Sacyr, empresa constructora especialitzada en obres públiques, amb l'aval polític i econòmic del govern de Rodríguez Zapatero, va vendre l'adjudicació de les obres del canal de Panamà com un èxit de credibilitat internacional. Estava a la corda fluixa pel seu multimilionari deute respecte de la banca i fer-se amb les obres d'ampliació i millora de tan preuat canal es va vendre com a signe de fortalesa. Tanmateix, ja vàrem saber aleshores que el consorci empresarial que encapçalava havia anat a la licitació de les obres amb una proposta econòmica de més de mil milions de dòlars per sota de la segona millor oferta. Les empreses competidores varen quedar més que sorpreses pel diferencial i el mateix govern panameny va tenir dubtes sobre la viabilitat de l'oferta feta pel grup constructor, presidit llavors per l'inefable Luis de Rivero, vinculat a la "trama Bárcenas". Però no es va observar cap irregularitat ni en la licitació ni en l'adjudicació i, per tant, havent-se respectat les regles, no hi cabia marxa enrere.

Ara hem sabut que s'ha confirmat el ?diag?nòstic i el pronòstic inicial: El grup constructor que encapçala l'espanyola Sacyr ni es manté en la proposta econòmica que va fer ni compleix els temps de materialització de la mateixa. De fet, pel que sembla, ara el cost de més és troba ja en un 50% d'augment respecte de l'oferta que va merèixer l'adjudicació. Avui sabem que s'han produït notables controvèrsies entre el projecte inicial que Sacyr donà per bo i la realitat física sobre la qual s'han estat fent les obres. El donà per bo perquè ella mateixa l'havia redactat.

A més a més, ja existeixen plets sotmesos a arbitratge i d'altres que ho poden ser en seu judicial. El merder es troba servit, els errors de càlcul (o no) de Sacyr s'han posat de manifest, l'empresa ha comptabilitzat com a ingressos reals pagaments que mai no s'han fet i res no havia comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, com obligació legal tenia. S'ha sabut també que el Govern espanyol té avalats en 150 milions d'euros els costos més elevats per si de cas i que l'Ambaixada dels EUA a Panamà havia demanat -any 2009- a les seves homònimes a Espanya, Itàlia i Brussel·les que investiguessin si el grup empresarial que encapçalava Sacyr rebia ajudes públiques que venien a cobrir el dèficit d'ingressos per sobrecostos de les obres i, finalment, s'ha enlairat el llistó fins al punt que el president Ricardo Martinelli ha plantejat la qüestió com un "assumpte d'Estat", atès que el consorci adjudicatari ho havia estat en funció del preu ofert, dels temps de durada de les obres, de l'acceptació del projecte tècnic i d'unes partides extraordinàries per potencials desviacions econòmiques en funció de l'acoblament del projecte a la realitat geològica i d'altres que no estiguessin previstes.

No es cregui, benvolgut lector, que això és resultat d'un país com Panamà, on el campi qui pugui pot estar a l'ordre del dia. No s'equivoqui. La pràctica d'ofertes a la baixa per part d'empreses d'obres públiques està a l'ordre del dia en aquest nostre país i, si volen més concreció, a la nostra pròpia demarcació territorial de Girona. Ha incidit en més la crisi econòmica i la poca obra pública que surt a licitació? Probablement, però s'ha practicat sempre. Frau i robatori. L'actual normativa legal espanyola, transposició de Directives de la Unió Europea, no ajuda a fer trampes, però sempre es donen escletxes per oferir 80 sobre 100 de cost, calculat per l'administració competent, per acabar emportant-se'n 120, dit sigui a títol d'exemple, amb voluntat que se m'entengui. Pel camí, vostè pot imaginar-se de tot, menys respecte a la legalitat, i ho encertarà de ple. L'ajudo: Des d'errors inconcebibles en el projecte tècnic plantejat per l'administració en el tram de licitació fins a modificacions d'aquest post-adjudicació, en singular o en plural, passant per "errors" de tramitació administrativa, manca de control de les obres, "propines" de tota mena, "compra/venda" de voluntats, "peatges" a partits polítics i acabant sempre en beneficis empresarials que inicialment eren pèrdues més que conegudes.

Així de clar, així de cert. Salvant administracions que respecten escrupolosament la legalitat, la qual inclou obligatòriament un seguiment exhaustiu de les obres, funcionaris incorruptibles i polítics que no parin la mà, que n'hi ha i sortosament més que no ens pensem, la resta, com Sacyr a Panamà. De fet, quan una empresa constructora porta als tribunals l'administració adduint mala praxis d'aquesta és perquè no se li ha deixat marge -ni tècnic, ni administratiu, ni polític- per posar mà a la butxaca dels pressupostos públics. Aquest és un índex força infal·lible de no corrupció en la cosa pública.

Sacyr exportà a Panamà el "mètode espanyol" de reduir el cost de l'obra en termes econòmics i en termes de temporalitat a l'objecte d'adjudicar-se-la de manera "impecable" per després anar presentant reclamacions pel que fa a l'encaix del projecte amb la realitat física, l'encariment de les obres de més derivades de circumstancies sobrevingudes o imprevisibles fins a esgotar les partides econòmiques per a "imprevistos", nou canvis en el projecte tècnic sobre el qual es basà l'adjudicació, òbviament amb més costos, i l'amenaça legal de pagar interessos si no s'abonen en el termini previst, i així un llarg etcètera de "gitanades" de tota mena. Si tinguéssim en Josep Pla assegut a la taula, cínicament ens preguntaria qui ho paga tot això, el que succeeix a casa nostra i el que ha succeït a Panamà. Doncs, com gairebé sempre, els contribuents, de la mateixa manera que ho estem fent respecte dels "bancs dolents" per no sé quina teoria sobre la respectabilitat de l'Estat en l'àmbit internacional del món financer. Una respectabilitat fonamentada en el delicte d'encobriment de malfactors, o no? Doncs exactament el mateix que en un percentatge molt elevat de les adjudicacions d'obra pública. "Sud d'Europa", en diuen els alemanys; doncs sí. I ara, Panamà, quina conya!, es donarà lliçons d'ètica en relació a les obres públiques.