20 de juliol de 2014
20.07.2014

Els desfibril·ladors a la via pública eviten 16 morts sobtades a Girona en dos anys

Ramon Brugada recorda que les famílies afectades per casos d'aturades cardiorespiratòries s'haurien de fer revisions

20.07.2014 | 00:00
Simulacre en la presentació d´un dels desfibril·ladors que es van instal·lar a Girona.

Els 750 desfibril·ladors cardíacs instal·lats als carrers i espais públics de tots els municipis de les comarques de Girona han evitat en els darrers dos anys un total de 16 morts sobtades de persones d'entre 14 i 86 anys que havien patit aturades cardiorespiratòries. Així ho va explicar en una entrevista el doctor Ramon Brugada, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona (UdG) i un dels màxims especialistes en la genètica de la mort sobtada cardíaca. El doctor, a més, impulsa actualment la instal·lació d'aquests desfibril·ladors a totes les farmàcies de Barcelona.
Els 221 municipis de la província Girona disposen d'un o més desfibril·ladors en espais públics que, en els últims dos anys, han permès salvar la vida a 16 persones que havien patit una mort sobtada cardíaca, gràcies a la ràpida reacció dels ciutadans que els van usar en el moment adequat.
"El punt clau perquè els desfibril·ladors siguin efectius és el canvi que es va aconseguir realitzar en el decret de la Generalitat de Catalunya que regula l'ús d'aquests dispositius, i és que ara els pot utilitzar qualsevol persona que es trobi davant una situació d'emergència de mort sobtada" i no necessàriament un sanitari, va indicar l'investigador gironí.

Estendre-ho a l'Estat
Brugada negocia actualment amb el Ministeri de Sanitat del Govern espanyol que es pugui estendre a d'altres autonomies la instal·lació de desfibril·ladors en l'àmbit públic, i també perquè es reformi la legislació que no permet usar-los als ciutadans que no tenen una formació sanitària.

No només per a metges
Un desfibril·lador cardíac té un cost aproximat d'uns 1.000 euros i el seu ús no és en absolut difícil per a una persona que no tingui coneixements mèdics, va assegurar Brugada. L'especialista va afegir que en un cas d'emergència només cal seguir els senzills passos que es donen en les instruccions d'ús.
Això no obstant, per millorar la gestió d'aquests aparells i que la població perdi la por d'usar-los, a Girona s'iniciarà el pròxim curs la formació dels 7.000 joves de quart d'ESO de tota la província.
Durant deu anys, uns 70.000 joves d'entre 15 i 25 anys participaran en jornades de formació d'ús de desfibril·ladors, un pla que finançarà la Diputació de Girona, va explicar.

Joves que practiquen esport
El doctor Ramon Brugada va insistit en el fet que els joves majors de 14 anys que practiquen esport habitualment es facin electrocardiogrames preventius, per constatar que no tenen una lesió cardíaca, ja que, moltes vegades, el primer símptoma de la malaltia és la mort sobtada.
També va reiterar la importància que les famílies afectades per aquests casos tan dramàtics se sotmetin a revisions mèdiques, per si es tracta de malalties cardíaques de tipus hereditari.
En aquest sentit, va posar com a exemple el municipi de San Bartolome de Tirajana, a Gran Canària, on no s'han produït morts sobtades cardíaques des de fa almenys quatre anys, després de sotmetre's unes 2.000 persones, tots ells familiars, a proves que van determinar el descobriment d'una mutació genètica que causa el fatal desenllaç.
Gràcies a aquesta revelació, no s'han produït més morts entre els familiars estudiats genèticament, de diferents branques i edats, ja que molts d'ells han estat medicats, recorda el doctor, que es mostra orgullós i honrat per haver estat nomenat Fill Adoptiu d'aquesta localitat canària, juntament amb el seu germà Josep Brugada, també metge, i altres especialistes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit