17 de novembre de 2014
17.11.2014
40 Años
40 Años

Augmenta el col·lectiu de persones i famílies que no poden pagar el lloguer

Experts reclamen a Girona que les administracions intervinguin en els preus i en el parc d'habitatges desocupats

18.11.2014 | 07:04
A partir del segon lloc, d´esquerra a dreta,Valiño, Trilla i Melgares · Marc Martí

La impossibilitat de pagar el lloguer és motiu d´emergència per a un col·lectiu de persones i de famílies cada vegada més nombrós, castigat per l´atur de llarga durada i la consolidació de la crisi econòmica. Ara, aquest perfil s´ha afegit al dels afectats per un hipoteca que no poden pagar, tal com van alertar tres expertes que van participar en una taula rodona organitzada per Càritas Diocesana de Girona. L´objectiu de l´entitat era denunciar l´«escàndol social intolerable» de tenir pisos buits quan hi ha tantes persones que en necessiten.

Per analitzar aquest fet, l´organització humanitària del Bisbat va convidar, dijous, l´economista Carme Trilla, que col·labora en els programes d´habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona; la llicenciada en Ciències Polítiques i directora de l´Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), Vanesa Valiño; i la regidora del Servei de Polítiques Socials d´Habitage de l´Ajuntament de Terrassa, Lluïsa Melgares.

Crítica als ajuntaments

Aquesta última, i en qualitat de política municipal, va criticar durament els consistoris que no apliquen una llei que permet multar per tenir un habitatge buit dos anys i mig o per no garantir-ne l´habitabilitat. Davant un públic amb representants dels agents socials gironins i regidors –entre ells el responsable de l´Oficina Municipal d´Habitatge de Girona–, Melgares va afirmar que «si tots els ajuntaments fessin el que han de fer s´aconseguiria abaixar preus» perquè els lloguers no superessin el 30% dels ingressos familiars. Llavors, la regidora de Terrassa va remarcar que «ens podríem centrar en els que no cobren res o els 423 euros de la renda mínima d´inserció».

D´aquesta manera, Melgares va defensar que «l´administració ha d´intervenir en el preu de les primeres necessitats, i la vivenda principal d´una família ho és». La regidora va alertar que «ara el problema és el lloguer, perquè tampoc es pot pagar», fins i tot en el cas de persones que tenen feina, ja que els sous de 800 euros són insuficients per cobrir les despeses corrents. Ella mateixa va resumir que «el banc té pisos buits perquè n´ha expulsat la gent que no pot pagar la hipoteca i que tracta com si fossin accions». Aquests habitatges –va afegir– solen ser en barris de gent treballadora, «la que ara no pot pagar el lloguer», i segueixen buits perquè demanen lloguers massa cars per la realitat de les famílies. «El que està passant és una vergonya», va concloure.

Melgares va posar l´exemple de l´Ajuntament de Terrassa (PSC i ICV-EUiA), que va crear una regidoria específica d´habitatge social: «Pensem que és una qüestió de voluntat política –va afirmar–, perquè hi ha lleis molt vàlides que no es fan servir». Una voluntat que els ha portat a obrir prop d´un miler d´expedients, a imposar una cinquantena de multes i a gravar els pisos buits amb taxes municipals. En la seva opinió, els ajuntaments no multen les entitats financeres «perquè tenen por i esperen una sentència que els doni la raó». La regidora de Polítiques Socials d´Habitatge de Terrassa va dir que comprèn la situació, però no la comparteix perquè «les administracions han d´actuar i ara qui ho fa són els moviments socials», d´entre els quals va destacar la feina de la Plataforma d´Afectats per la Hipoteca (PAH).

La directora de l´Observatori DESC, Vanesa Valiño, va criticar justament el mateix: que «les propostes de la societat civil van molt per endavant dels poders públics». I també va lamentar que la majoria de les més de 150 mocions que els ajuntaments han aprovat a instàncies de la PAH «es queden en acords, en la foto...».

Pressió als bancs

Valiño va fer una crida a «intervenir en el parc d´habitages desocupats» i va exigir a les administracions que facin «pressió als bancs». Tot i no treure responsabilitats a la part pública, la politòloga va recordar que «venim d´un país que ha concebut l´habitatge com un negoci, com un bé privat», per la qual cosa va reclamar «un canvi de mentalitat ciutadana i jurídica». Entre les mesures a seguir, va demanar «prioritzar les converses i les negociacions amb entitats financeres» i, també, que es facin públiques «per pressionar els bancs». Ella mateixa va afirmar que «moltes famílies s´han vist obligades a ocupar habitatges. Són ocupacions de necessitat».

L´economista Carme Trilla va recordar estudis recents de Càritas Diocesana de Barcelona que «mostren un índex altíssim de pobresa a llars en lloguer, perquè si es perd la feina hi ha problemes per pagar». «No tot és hipoteca», va remarcar, a més de posar de manifest que, a diferència d´Europa, no es disposa de parcs socials públics per atendre aquests problemes i va considerar «gravíssim que una societat no ho afronti».

D´altra banda, Trilla es va referir a la dificultat de gestionar tot l´habitatge buit perquè molts són de petits propietaris que, a partir de la proliferació dels que pertanyen als bancs, «se senten agredits».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema