Els barracons que s´han consolidat als centres educatius gironins, més que en qualsevol altra zona de Catalunya, són una realitat que les famílies volen que no s´oblidi darrere l´argument de la manca de pressupost. Per aquest motiu, la Federació d´associacions de mares i pares d´alumnes de Catalunya (Fapac) a Girona s´ha passejat per una mostra del centenar d´escoles i instituts amb aules prefabricades, hi ha enregistrat escenes quotidianes i ha recollit testimonis de docents i alumnat en un vídeo que ha penjat al seu canal de YouTube.

L´objectiu d´aquesta gravació és visibilitzar un problema que la Fapac no vol que es normalitzi i, al mateix temps, deixar clar que les comunitats educatives superen els contextos difícils. També reclamen augmentar el pressupost del Departament d´Ensenyament.

El vídeo arrenca amb una afirmació irrefutable, que els Serveis Territorials d´Ensenyament van confirmar a l´inici de curs: «Girona és la demarcació on hi ha més barracons de tot Catalunya. Un 30% de l´aulari prefabricat del territori es troba repartit entre diferents instituts i escoles de les comarques gironines». A diferència del llenguatge ciutadà, per a la Conselleria aquestes construccions són mòduls prefabricats.

En nom de la Fapac de Girona, Eva Trias -nova presidenta de l´entitat des de la setmana passada-, explica en el vídeo que han decidit fer-lo per denunciar la consolidació d´una mesura que havia de ser provisional. Al llarg del muntatge, es recorda que els centres amb barracons no només solen patir una limitació d´espais sinó que també en falten de complementaris, com gimnasos o sales polivalents.

«A les famílies no ens és igual»

Però, al costat de la crítica també hi ha un reconeixement a les dificultats que suposa construir un centre nou i, sobretot, a la feina dels docents que busquen «solucions pràctiques i imaginatives als problemes afegits a aquestes instal·lacions». Per exemple, amb el disseny conjunt entre famílies i professorat de zones com el pati.

La presidenta sortint de la Fapac de Girona i actual membre de la junta, Gisel·la Vicens, ahir va remarcar que la seva voluntat és oferir «una visió global de les comarques», per prendre consciència del volum de barracons en el mapa escolar gironí i posar en qüestió que això s´accepti. Alhora, va ressaltar que «hi hem volgut donar un to positiu, en el sentit que l´escola no és només un lloc sinó una comunitat educativa». Malgrat això, va defensar la necessitat de «visibilitzar els problemes», per dues raons fonamentals: d´una banda, perquè es resolguin i, de l´altra, «perquè es vegi que a les famílies no ens és igual». Vicens va dir que el curs passat van intentar fer el mateix amb els diferents problemes que afecten la gestió dels menjadors escolars.

En la gravació de la Fapac de Girona sobre els barracons hi han participat les escoles de Vall-llobrega, Les Arrels (Salt), Les Alzines Balladores (Sant Feliu de Buixalleu), El Bruel (Empuriabrava), Castellum (Sant Julià de Ramis), Els Fluvianets (l´Armentera) i 9d4t (Quart), a més dels instituts Salvador Sunyer (Salt) i de Vilafant.

La presidenta de l´AMPA de Vall-llobrega, Carla Montoto, lamenta en el vídeo que «aquest curs acaba la segona fornada de nens i nenes de 6è que aniran a l´institut havent passat tota la seva escolarització en barracons», ja que el centre hi porta 12 anys. Sobre les condicions diàries amb què hi viuen, un alumne diu: «Passa l´aire per tot arreu». La directora de Les Arrels, Ester Gibert, recorda que l´escola va néixer en barracons i encara hi segueix; mentre que el coordinador d´Informàtica del centre, Josep Maria Bosch, demostra el soroll ambiental que domina el mòdul on hi ha el menjador; «la remor a l´hora de menjar fa que sigui tot el contrari d´un ambient tranquil que un nen o qualsevol persona necessita», explica. El mateix passa a les aules, tal com assenyala una alumna, qui assegura que «si fem un petit cop se sent a l´altra classe».

Les inclemències meteorològiques són un altre factor que complica el dia a dia dels centres amb barracons. Com a Empuriabrava, on la cap d´estudis d´El Bruel, Irene Porxas, diu que quan fa molta tramuntana és «impossible» penjar decoracions i que «per passar d´un mòdul a un altre els nens s´han de posar la jaqueta, perquè a l´hivern i la tardor fa fred».