24 de abril de 2017
24.04.2017

Salvem l'Empordà, 15 anys protegint el territori del «totxo»

L'entitat Iaeden va decidir el 2002 buscar el suport del territori en la defensa del territori davant l´allau de projectes per construir-hi · Es va constituir una plataforma, Salvem l´Empordà, que al carrer, als tribunals i als despatxos batalla per evitar l´agressió desmesurada

24.04.2017 | 20:36
Salvem l'Empordà, 15 anys protegint el territori del «totxo»

Una urbanització amb canals navegables a Sant Pere Pescador; vivendes amb hangar per a l´avió a Peralada; xalets de luxe en un bosc de Terrades; parcs eòlics en espais progits o macrocomplexos amb camps de golf són alguns de la llarga llista de projectes que s´han frenat a l´Empordà.

Són més de mig centenar que han generat enfrontament amb la plataforma Salvem l´Empordà i que han suposat accions de protesta, tràmits administratius i milers d´euros gastats en accions judicials.

L´entitat compleix 15 anys convençuda que sense ells «el totxo i el formigó envaïrien avui moltes més zones de la comarca» i que cal continuar lluitant. Busquen créixer en socis per ser més autosuficients econòmicament.

«Tots Som Empordà» és el lema d´una nova campanya pensada per celebrar els 15 anys i afrontar els reptes futurs. Bona part d l´equip que avui integra Salvem l´Empordà és el mateix que des del 2002 lluita per la defensa del territori. Sorgeixen de la Institució Altempordanesa per a l´Estudi i Defensa de la Natura (Iaeden), una entitat sense ànim de lucre fundada el 1980. És la segona entitat ecologista més antiga de Catalunya.

Va ser el 14 de juny de 2002 quan des de l´entitat es van veure incapaços de frenar l´allau de projectes que les administracions tenien sobre la taula.Es va fer una crida per crear una plataforma ciutadana transversal capaç de defensar el territori i el paisatge empordanès. 

Ciutadans anònims, personatges coneguts i petites plataformes d´arreu de la comarca es van anar integrant o donant suport a Iaeden- Salvem l´Empordà per buscar un model allunyat del «creixement desorbitat, gens sostenible» que amenaçava la comarca.

La plataforma vetlla pel territori i té l´objectiu final de desaparèixer amb l´esperança d´una societat que sigui respectuosa amb l´entorn. La portaveu, Bàrbara Schmitt, constata que «estaria molt bé algun dia poder dedicar més temps a temes naturalistes i no tant a la defensa del territori». Schmitt pensa que sense Salvem, avui «veuríem més esquelets d´edificis a mig construir». Tot i que la crisi ho va frenar molt, diu, torna a revifar un interès dels pobles per créixer per sobre les quotes dels planejaments vigents.

Protestes i accions al territori

En els darrers quinze anys protestes, accions simbòliques i batalles judicials han estat constants i en poc temps van convertir-se en un referent en la lluita per a la preservació del territori. Per molts responsables polítics han estat, en canvi, massa proteccionistes.

Urbanitzacions «desmesurades»; grans infraestructures; energia eòlica; pedreres; purins i camps de golf han estat les diferents temàtiques sobre les quals han anat sorgint multituds de projectes en els darrers anys. Una part s´han aturat als despatxos o als tribunals i altres continuen. És per exemple el cas denunciat recentment d´una granja a Rabós que sospiten que funciona il·legalment.

La bombolla immobiliària

El 2002 l´escenari era diferent de l´actual. La bombolla urbanística animava molts empresaris a arriscar-se en grans projectes que eren vistos per petits ajuntaments com oportunitats per fer créixer l´economia.

Sant Pere Pescador va viure una de les batalles que Schmitt valora com de les més emblemàtiques. Es va aturar el Fluvià Nàutic. Hi havia una estructura de canals navegables i un edifici a mig construir des dels anys 70. Es preveien 500 apartaments i 370 amarradors. Una petita Empuriabrava a la desembocadura del Fluvià i a peu del Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà.

L´Ajuntament va organitzar debats, sovint crispats, i l´entitat va batallar fins conseguir que la Generalitat comprés l´edifici i «es va arribar a enderrocar cosa que no passa massa sovint», diu Schmitt. Va ser el febrer del 2005 durant el govern del tripartit. Es va convertir en un símbol de la política del Govern. El promotor ha intentat fer-hi un petit port. I des de l´entitat creuen que s´ha de restaurar la zona.

Com en la majoria de lluites, els interessos privats, l´administració i els moviments ecologistes es posicionen des de punts de vista enfrontats.

D´urbanitzacions se n´han aturat moltes, algunes amb propostes poc habituals com la de Peralada on es preveien vivendes amb hangar. Lligada a les urbanitzacions hi ha hagut els camps de golf, «macrocomplexos urbanístics camuflats»: el de Cistella, ­Garrigoles i o el de l´Escala. Al ­darrer van aparèixer restes arqueològiques.

La MAT i el TAV

Un altre front han estat i continuen sent les grans infraestructures. Per la seva situació transfronterera l´Alt Empordà s´ha vist afectat pel pas del TAV, la MAT i de nombroses carreteres. L´entitat creu que quan es pensen «no tenen mai en compte les necessitats de la població local ni l´impacte». I estan convençuts que sovint, com amb la MAT, els arguments per construir-les s´acaben veien que no eren reals: «ni millora el subministrament local, ni fa funcionar el TGV», diuen. La portaveu de l´entitat constat que la MAT és una batalla que cal continuar perquè podria desmuntar sense que deixés massa cicatriu al territori.

La comarca també ha atret les eòliques. A la primera dècada del segle XXI els parcs van aparèixer en massa. Segons les dades d´Eòliccat, una associació que agrupa les empreses del sector, hi ha vuit projectes amb autorització i tres en tramitació. És així des de fa anys i cap s´ha tirat endavant. A Portbou s´en preveia un amb 17 aerogeneradors a la carena de la Serra de Tramuntana, amb un fort impacte paisatgístic.

Un dels riscos que encara és molt present és el de les instal·lacions ramaderes i l´afectació a les aigües, ja avui contaminades per nitrats. Bàrbara Schmitt creu que «el creixement del sector porcí i l´estat de les aigües és molt preocupant».

Objectiu: un miler de socis

La plataforma compta amb un mínim personal remunerat i la resta són voluntaris. S´estructura en diferents grups de treball. Dos dels principals són el grup tècnic-legal des d´on tramiten tots els recursos per la via administrativa o judicial i el més visible, el grup d´acció que s´encarrega de les protestes al carrer.

Tenen 500 socis i esperen doblar-los. Schmitt explica que ara tenen unes despeses anuals entre 45 i 50.000 euros, una part pels costos judicials. Si es doblessin els socis creuen que podrien ser autosuficients i dedicar més temps a les tasques que porten a terme.

L´entitat vetlla pel territori però també realitza feines com la gestió del Centre de Fauna dels Aiguamolls que van crear i han evitat que la Generalitat tanqui.

El dissabte 29 d´abril celebraran els seus quinze anys i el futur amb tot un dia d´activitats, una festa a la Rambla de Figueres. I mantindran la campanya Tots Som Empordà fins al 17 de juny.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema