L'hospital Josep Trueta, a través de hospital Josep Truetal'ICO. Aquest registre, que va néixer l'estiu passat i ja compta amb les dades d'un miler de pacients provinents de 57 hospitals de tot l'Estat, aspira a convertir-se en la primera base de dades oficial i unificada a tot l'estat sobre els tumors toràcics per dibuixar un gran mapa oncològic i radiografiar la malaltia, que és un dels càncers més freqüents que es registra a les comarques gironines i el més letal.
I és que, segons les projecccions del Registre del Càncer de Girona, aquest any es detectaran a la demarcació 416 casos de tumors pulmonars i causarà 306 morts, gairebé un 20% de totes les defuncions per càncer que hi haurà aquest any a Girona.
El Registre de Tumors Toràcics és un dels projectes més ambiciosos del Grup Espanyol de Càncer de Pulmó, un grup d'investigació amb gairebé 400 especialistes d'arreu de l'Estat i amb 25 anys de trajectòria.
Aquest estudi epidemiològic, que ha estat aprovat pel Ministeri de Sanitat a través de l'Agència Espanyola del Medicament, pretén documentar un per un tots els casos de càncer de pulmó i altres tumors toràcics que es diagnostiquen.
«Hi ha registres poblacionals en algunes províncies, com el de Girona, però falta un gran registre i per això s'intenta suplir aquesta mancança», detalla el doctor Joaquim Bosch, l'oncòleg mèdic referent en càncer de pulmó a l'ICO Girona, que detalla que de moment ja s'hi han aportat les dades d'un centenar de pacients gironins que s'han avingut a col·laborar-hi.
L'objectiu final del Grup Espanyol de Càncer de Pulmó és reunir fins a 15.000 casos per dibuixar la primera radiografia real de la situació de la malaltia a l'Estat, ja que actualment es treballa amb estimacions, per detectar així les principals necessitats i avançar en la individualització dels tractaments.
S'hi inclou informació clau com les variables sociodemogràfiques, clíniques, moleculars, genètiques i del resultat del tractament (la taxa de resposta, l'estat actual o la data de defunció) per analitzar els factors relacionats amb la malaltia, tant epidemiològics com terapèutics.
«Es pretén fer un seguiment més en profunditat, des que es diagnostica la malaltia fins que el pacient mor, i portar-hi factors que ens poden ajudar a comparar i detectar si hi ha grans diferències en la manera d'abordar la malaltia des de cada territori, per trobar punts forts i febles», explica el doctor Bosch.
«Treballar plegats, a més, ens pot ajudar a reunir casos de tipus de tumors molt poc freqüents i, si s'aconsegueix un volum interessant, estudiar-los millor», afegeix l'especialista en càncer de pulmó de l'Institut Català d'Oncologia a Girona.
