Inventariar les retallades (Confavc) a partir dels canvis als CAP del 2011 i la del 2014. La plataforma que agrupa el moviment veïnal ha cartografiat les febleses del sistema, com la reducció de professionals als ambulatoris en paral·lel a l'increment de la població de referència o l'augment del nombre de visites a atendre cada dia, a partir de dades oficials, ja que tot el que apareix al mapa és informació del Departament de Salut.
«En aquests anys la població assignada ha augmentat molt, mentre que el nombre de treballadors o s'ha mantingut o ha baixat», indica Albert Torrents, responsable de sanitat de la Confavc i responsable del projecte, que assenyala que, tot i que no apareix en el mapa, també cal tenir en compte que està creixent la cronicitat, per la qual cosa cada vegada els pacients són més complexos i necessiten més assistència.
Un dels CAP de Catalunya on s'ha registrat un descens més important de la plantilla és a l'Escala. Segons el mapa, entre el 2011 i el 2014, l'equip d'atenció primària escalenc s'ha reduït en gairebé dotze professionals, mentre que el nombre de consultes diàries a atendre ha passat de 6,6 per professional a 8,3.
El mateix fenòmen s'ha reproduït a l'ABS de Ribes de Freser i Campdevànol, que ha perdut set professionals en aquesta etapa de crisi, i ara els treballadors han d'atendre 9,4 pacients al dia pels 8,15 que els entraven a la consulta al 2011.
Un altre dels equips d'atenció primària que ha vist com es reduien els seus efectius és el de Sant Feliu de Guíxols, que en aquest període ha perdut vuit treballadors.
En canvi, altres zones de Girona han percebut com la plantilla dels seus ambulatoris creixia, com l'equip d'atenció primària d'Arbúcies i Sant Hilari Sacalm, que ha guanyat set treballadors; la de Cassà de la Selva, amb quatre més o la del CAP Ernest Lluch de Figueres, amb set incorporacions.
En aquests dos darrers, però, és on es registren alguns dels increments de la població de referència més rellevants dels ambulatoris gironins. En el cas de Cassà, segons el mapa, atén ara 2.009 persones més que abans del cop de tisora, i els professionals de primària de la capital de l'Alt Empordà tenen al seu càrrec 1.801 persones més, dels 31.984 del 2011 als 33.785 del 2014.
Les dades també recullen augments de població als CAP de la citat de Girona, com els 1.518 pacients més de l'ambulatori de Montilivi o els gairebé 1.100 del doctor Joan Vilaplana de Taialà.
Un mapa viu
«Volem que el mapa sanitari sigui una imatge viva, que vagi creixent i incorpori més qüestions, però hem començat per l'atenció primària perquè és un dels sectors que ha patit més tot i ser la porta d'entrada al sistema sanitari, i per tant, un element clau per dessaturar els hospitals, sobretot els serveis d'urgències», indica Torrents, que apunta en els darrers anys s'han fet «pedaços».
En aquest sentit, posa com a exemple que prop del 80% del pressupost dedicat a equipament i tecnologia s'ha destinat a reparacions, i només el 20% restant a la compra de nou material.
«Molts professionals lamenten que no poden donar una atenció correcta i quan enquestem els usuaris, no saben qui és el seu metge, estem perdent referents i això és greu en els pacients més grans», assenyala.
Un cop completada la fase de l'atenció primària, la Confavc ja està treballant per incorporar al mapa l'atenció hospitalària. Per més endavant, també vol recollir les mobilitzacions per defensar la sanitat i els casos de corrupció que han anat esclatant arreu del territori.
