La majoria de les persones que pateixen dislèxia no es diagnostiquen en l'etapa educativa, cosa que pot provocar fracàs escolar, falta d'autoestima i de motivació. La professora del màster de Dificultats i Trastorns del Llenguatge de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Maria Garau ha situat entre els 8 i els 9 anys l'edat límit per al diagnòstic de la dislèxia, per tal de poder portar a terme un tractament amb garanties.

De la seva banda, la professora del màster de Dificultats i Trastorns del Llenguatge de la UOC i neuropsicòloga de l'Hospital Sant Joan de Déu Andrea Palacio ha assegurat que en l'etapa adulta «no té sentit» parlar de com es pot combatre la dislèxia, sinó que cal utilitzar «estratègies compensatòries» per afrontar-la.

Adaptació a l'entorn

L'especialista puntualitza que qualsevol dislèxic «pot accedir a qualsevol lloc de treball en el qual se senti còmode, fins i tot pot ocupar alts càrrecs directius o polítics» i afegeix que el problema és que les persones que no estan diagnosticades s'han vist obligades a «rebaixar» les seves expectatives professionals davant la dificultat d'haver d'ajustar-se a un entorn no adaptat per als dislèxics.

Palacio ha assegurat que, en la pràctica clínica, les persones afectades per aquest trastorn es decanten per professions «més creatives», perquè es troben més segures amb tot el que queda «allunyat de la lectura i l'escriptura».

Encara que la simptomatologia de la dislèxia no empitjori al llarg dels anys, els investigadors apunten que fins als 29 anys hi ha tractaments reeducadors amb eficàcia científicament demostrada. «La teràpia en la infància té més impacte qualitatiu en la vida del pacient gràcies a la plasticitat cerebral (la capacitat del sistema nerviós per a canviar)», afirma Maria Garau.

Por de llegir en públic

Les probabilitats d'heretar el trastorn de la dislèxia se situen entre un 30 i un 50 per cent, segons Andrea Palacio; qui concreta que s'ha trobat la presència d'aquest trastorn en una forquilla que va del 23 al 65 per cent de pares d'infants dislèctics i en el 40% dels germans.

D'altra banda, la professora també afirma que aquest trastorn pot afectar l'entorn personal, ja que un dislèxic pot ser reticent a llegir en públic un text o enviar un missatge escrit pel telèfon mòbil, per por de cometre moltes faltes d'ortografia.

Malgrat això, les dues especialistes han assegurat que també hi ha dislèxics que han pogut assumir positivament les dificultats i han trobat la manera d'afrontar-les.