Identificar els vehicles que s'endinsen dins de les pistes forestals que porten fins als boscos dels bolets per als ajuntaments de Campelles i de Gombrèn, al Ripollès.

Després de dos anys d'experiència, l'Ajuntament de Campelles, en l'anualitat actual, ha expedit 90 carnets que permeten l'entrada a les pistes forestals que arriben a la muntanya de l'Erola. L'Ajuntament de Gombrèn, en el darrer ple, també va aprovar la creació d'un permís de circulació a entre un 40 i un 55% de les pistes del terme municipal. El terme municipal de Gombrèn abasta uns 43 quilometres quadrats.

Accedir al permís de circulació de Campelles té un cost de 30 euros anuals, mentre que Gombrèn hi ha posat un preu de 5 euros anuals.

Mals hàbits i robatoris

Els motius que ha provocat el control de les pistes forestals són els mals hàbits detectats en temporades de bolets bones. L'any 2015 va tenir lloc una de les millors temporades de bolets que es recorden. L'abudància va provocar una de les massificacions més considerables dels boscos de Campelles i de Gombrèn. L'alcalde de Campelles, Joan Dordas, va avisar els conductors perquè deixessin els vehicles a la zona on hi ha el camí que porta cap a la muntanya de l'Erola, però no li van fer cas. Va ser llavors quan l'Ajuntament va pensar en regular els accessos amb un carnet i amb vigilància policial.

A Gombrèn va passar el mateix, però amb l'agreujant que la massificació va coincidir amb robatoris a masies. L'alcalde de Gombrèn, Eudald Picas, explica: «Ens van deixar el bosc en males condicions i vam tenir robatoris en masies».

Picas ha explicat que les zones on han limitat els accessos estan declarades d'interès natural, i corresponen a la part obaga del castell de Mataplana i la zona de Montgrony. Es tracta de llocs amb abundància de pins negres i roigs, on creixen els rovellons i les múrgoles. També compten amb el gran patrimoni monumental que conforma el santuari de Santa Maria de Montgrony i el castell de Mataplana.

Es tracta de béns culturals lligats al patrimoni intangible de Catalunya. Són els boscos del mite del comte Arnau i el castell de Mataplana és conegut per haver estat centre de trobada de trobadors i joglars medievals.

Al terme de Campelles, la muntanya de l'Erola conté prats alpins de gran valor que, en diades assenyalades de fa anys, es van convertir en pàrquings d'alta muntanya. Campelles té 18,6 quilòmetres quadrats i 137 habitants. Això no obstant, els caps de setmana multiplica el nombre de veïns, perquè hi ha moltes cases de segona residència.

Bons resultats

Fonts de l'Ajuntament de Campelles han indicat que la iniciativa del carnet d'accés als boscos dels bolets ha estat plenament satisfactòria. Els boletaires i els excursionistes i els caçadors han demanat el carnet i els infractors han estat sancionats per les unitats rurals dels Mossos d'Esquadra També ha assenyalat que els usuaris del carnet són persones de totes les edats i en la seva major part, boletaires.

Fa poc, i per aclarir dubtes, l'Ajuntament va publicar un ban d'alcaldia. L'alcalde assenyala que és un permís que permet l'accés a determinades pistes forestals de pas restringit amb vehicle. El permís està vinculat a un vehicle i l'ha de tramitar el titular o un representant seu.

Quan aparquin el vehicle en una zona restringida, els usuaris han de deixar el permís visible (com un tiquet de pàrquing). Té un cost de 30 euros, amb exempcions i bonificacions.

Els ciutadans amb segona residència que paguen l'IBI però que no estan empadronats poden obtenir el permís per 15 euros. Els caçadors, socis de la Societat de Caçadors Puigmal de Ribes de Freser, també el poden obtenir per 15 euros. Per als veïns empadronats al municipi, en canvi, el permís és gratuït. Per obtenir-lo cal presentar el DNI del titular del vehicle i el permís de circulació o la fitxa tècnica.

Provisionalitat a Gombrèn

Per la seva banda, l'alcalde de Gombrèn, Eudald Picas, ha definit la iniciativa com un experiment. Picas ha recordat que fa dos anys el ple va plantejar la possibilitat de fer el carnet, però ho van deixar congelat. Aquest any, han decidit provar-ho. «Veurem si la idea és efectiva», es pregunta Picas. En cas que els vagi bé, l'alcalde ha considerat la possibilitat d'estendre la iniciativa a més territori.

En el ban, l'alcalde de Campelles explica que el document en qüestió no és un permís per anar a buscar bolets. Precisa que és un permís que permet l'accés a determinades pistes forestals de pas restringit amb vehicle. Finalment, també apunta que «si el ciutadà vol anar a buscar bolets a peu, pot fer-ho lliurament per tot el terme municipal».

En tot cas, el permís de trànsit per a les pistes forestals ha tingut més acceptació al Ripollès que no pas la iniciativa de crear un permís per anar a cercar bolets en zones que ara formen part del Parc Natural de les capçaleres del Ter i del Freser.

Després d'uns mesos de negociacions entre alcaldes i hotelers, la Generalitat va decidir començar l'experiència del carnet de boletaire als boscos que té a Setcases. La idea era crear un carnet de vigència anual per un cost de 10 ?.

L'experiència havia tingut èxit als boscos de Poblet, a la província de Tarragona. A l'hora de la veritat, els veïns de Setcases s'hi varen oposar. Els residents a la zona van defensar que al capdavall els boletaires també són turistes que gasten i van demanar que si la Generalitat volia fer una prova pilot, també hi havia d'altres llocs de la comarca on fer-la.

Davant de l'oposició, la Generalitat va decidir congelar la idea per a un futur. Tres anys després, ningú ha parlat més d'un carnet de boletaire gravat a la comarca del Ripollès. La congelació del carnet de boletaire gravat ha coincidit amb temporades de pocs bolets.