Quatre mesos han passat ja des de l'1 d'octubre però un gran nombre de persones recorden els fets com si haguessin passat ahir mateix. Els denunciants de les càrregues policials continuen passant per les estances de l'edifici de Ramon Folch per tal d'explicar la seva versió dels fets i aportar una mica de llum a tot el que va passar durant aquella jornada.
Ahir va ser el torn d'un dels punts de votació on es van registrar més ferits, el Col·legi Verd, el qual va patir una forta repressió per parts dels agents dels cossos de seguretat - en aquest cas la Policia Nacional - i que va deixar ben marcat el record d'aquell dia a tots els assistents que ahir esperaven davant de la porta de la sala de vistes 10 del Jutjat d'Instrucció 2.
Una situació «kafkiana»
Assessorats per tres dels advocats voluntaris del grup Dret de Defensa -Albert Carreras, Mònica Tarradellas i Alexandra Cat- i un procurador, els denunciants van anar entrant i sortint durant tot el matí amb les idees d'allò més clares, com és el cas de Jordi Vidal. «M'han preguntat si sabia que el referèndum estava prohibit i els he explicat el que va ser aquell dia, una jornada democràtica».
Vidal va relatar que els agents els van acorralar i que «sense opció de sortir» els hi van començar a repartir «cops de porra» sense disposar de cap ordre judicial i ni tan sols haver-los demanat prèviament que sortissin d'allà.
Una història molt similar a la d'en Francesc Riera, que defineix la situació com «kafkiana» i que assegura que estava a la segona fila i que tot i protegir-se amb el braç dels cops li van fer mal «a la mà i a la cuixa».
Riera explica que durant la declaració d'ahir les preguntes de la fiscal li van semblar que «els acusaven en certa manera» amb preguntes enfocades de si havien impedit l'entrada als agents o si havien increpat a les autoritats.
Cop de porra i sis punts
«Només esperaves el moment en què arribessin a tu i et toqués rebre». Així recorda Xavier Díaz el dia de votació, que va viure amb la seva dona i el seu fill al Col·legi Verd. «Ens van agafar a la meva dona i a mi i ens van fer volar dos metres enllà» va relatar el testimoni, Díaz també va afegir que li van propinar un cop de porra al cap i que li van haver de fer sis punts. «Totalment gratuït, no van demanar res a ningú, podien haver-hi entrat per l'altra porta sense haver de repartir» va explicar, de la mateixa manera que ho va fer a la seva declaració.
En tots els casos els denunciants van donar les gràcies als seus advocats i van valorar que puguin tenir un suport legal que els acompanyi i assisteixi durant tot el procés. Ahir va ser la primera de les jornades per aquells que es trobaven al Col·legi Verd, però dijous hi tornarà a haver més víctimes i les declaracions s'aniran fent progressivament fins al 12 d'abril.
Un relat uniforme
Un dels advocats de la causa, Albert Carreras, va assegurar que la primera sessió havia anat molt bé. «Ha quedat clara quina va ser l'actuació de la Policia Nacional i quina va ser la resposta de la ciutadania. Pacífica, democràtica i emmarcada dins del respecte dels drets fonamentals» va assegurar.
«Totes les víctimes han descrit que hi va haver una actuació violenta, innecessària i desproporcionada sense que hi hagués cap preavís ni ordre prèvia» va afegir. Carreras també va accentuar que la fiscalia estava preocupada per saber quanta gent hi havia i si aquestes persones estaven impedint l'accés policial a l'escola. En alguna ocasió «semblava com si hi hagués més interès a justificar l'actuació policial que no pas per esbrinar què va passar amb les víctimes i quin va ser el seu estat» va afegir l'advocat.
