Més de la meitat de les famílies que viuen en un dels 253 habitatges gestionats per la Fundació SER.GI tenen uns ingressos mensuals de 650 euros. Així ho va assegurar el director tècnic de l'entitat, Lluís Puigdemont. A més, va destacar que l'escalada en els preus de lloguer implica que aquestes famílies no puguin accedir al mercat lliure de l'habitatge, ja que bona part dels ingressos els haurien de destinar a pagar-lo i això fa que s'hagin de quedar anys als pisos que gestiona la fundació. Com a conseqüència, el director va dir que no hi ha «relleu» entre els usuaris que hi viuen, amb una mensualitat més reduïda que el preu de mercat. Per intentar resoldre la situació, Puigdemont va demanar als propietaris de pisos buits que els cedeixin a l'entitat perquè els gestioni i, a canvi, ells els garanteixen el cobrament del lloguer cada mes.
De fet, el director tècnic va garantir que si la gestió d'un habitatge buit recau a mans de la fundació, SER.GI també proporcionarà una assegurança multirisc mentre duri el contracte i ofereixen la tramitació gratuïta de la cèdula d'habitabilitat i del certificat energètic. Com a contraprestació, demanen que el preu no sigui excessivament elevat, tot i que des de SER.GI asseguren que el propietari no hi perdrà una gran quantitat de diners.
Segons Puigdemont, aquesta situació arriba després del «boom d'apartaments turístics» que «ha expulsat famílies de segons quins barris o municipis» per l'augment dels preus de lloguer. Per això, va demanar que es pugui «fixar l'augment del preu de l'arrendament», una competència que recau al govern espanyol a partir de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). Sobre una possible modificació de la LAU, també va demanar que es valori una proposta presentada recentment pel Col·legi d'Advocats de Barcelona en què es proposaven contractes de lloguer de 6 anys amb pròrrogues de fins a 10.
La fundació va requerir als ajuntaments que inverteixin més en pisos de lloguer social per tal de garantir l'accés a totes les famílies que ara no el poden pagar. Puigdemont va afirmar que les consultes de famílies amb processos de desnonaments oberts per impagaments de lloguer ha crescut el 2017 i ja és superior al nombre de persones que arriben a la fundació demanant ajuda a les quals volen desnonar perquè no poden pagar la hipoteca. En la crida per captar nous pisos per a habitatge social, els responsables de la fundació van recordar que compten amb un programa d'habitatge que es basa en la masoveria urbana. Això vol dir que una família es compromet a fer algunes obres menors que el propietari vulgui tirar endavant a canvi de poder viure a l'immoble. Després, el preu de lloguer es recalcula en base al valor de les obres que farà l'inquilí.
El director tècnic de SER.GI va constatar que «les famílies amb pocs recursos» que no poden accedir al mercat de l'habitatge «han optat per ocupar de forma irregular» alguns immobles.
D'altra banda, al llarg de 2017 des de la fundació han acompanyat al 62% de les persones que han demanat l'arrelament social a Lloret de Mar. Aquest tràmit serveix per tenir una autorització de residència temporal. Puigdemont va destacar que una de cada tres persones que van acompanyar tenia «irregularitat sobrevinguda», el que significa que són persones que «tenien papers, però els han perdut».
Precarietat laboral
Des de la fundació van alertar de la perillositat d'aquest fet, ja que «al darrere, la família també els ha perdut». A banda d'això, SER.GI considera que la crisi econòmica ha dificultat la regularització dels treballadors i ha comportat una gran precarietat laboral sobretot en el camp de «l'agricultura, el servei domèstic i l'hostaleria».
