El jutjat permet al «nen robat» de Banyoles recuperar el nom i el cognom que tenia en néixer

El Jutjat de Primera Instància Número 6 de Girona ha permès que el «nen robat» de Banyoles recuperi el nom i cognoms que tenia en néixer. D'aquesta manera, Joan Coll Corominola veurà modificada la seva inscripció al Registre Civil i passarà a dir-se Juan Francisco Beamonte Isern. La sentència, que reconeix que aquells qui el van adoptar l'any 1966 «no són els seus pares biològics», posa punt final a un llarg periple judicial.

Fa anys que aquest veí de Ba-nyoles litigava perquè se li reconegués el dret de recuperar la seva identitat. Després d'intentar portar el cas per la via penal, va presentar una demanda civil al jutjat de família que, en un primer moment, es va tirar enrere perquè va resoldre que havia caducat. L'Audiència de Girona, però, va Audiència de Gironaordenar reobrir el casi, ara, aquesta nova sentència ordena que «s'anul·li la inscripció de la filiació» que constava al Registre Civil i que, en conseqüència, es rectifiquin el seu nom i cognoms pels de Juan Francisco Beamonte Isern.

El cas d'aquest home és l'exemple de la perseverança. Li ha costat més d'una dècada de lluita i anar d'un jutjat a l'altre, però al final ha aconseguit el seu objectiu: que li reconeguin que el matrimoni que el va adoptar no són els seus pares biològics i que, per tant, se li permeti canviar la seva identitat al Registre Civil.

Fa més de 10 anys que Joan Coll -ara, Juan Francisco Beamonte- va començar a investigar el seu passat. Entre allò que ha pogut recopilar, hi ha algunes fotografies esgrogueïdes on se'l veu quan era un nadó, acompanyat del seu pare. El banyolí sospitava que era un possible cas de nen robat durant el franquisme, tal com ara s'ha demostrat, i que els seus pares adoptius van pagar 150.000 pessetes per endur-se'l a casa.

Ell va néixer el 14 de setembre del 1966 a l'Hospital Clínic de Barcelona. Aleshores, però, el nom que figurava a la seva partida de naixement era Juan Francisco Beamonte Isern.

La seva infància, segons va descobrir, va passar-la a casa de les dues àvies. Primer amb la materna a Òdena (Anoia) i, quan el seu pare va morir, va anar a viure amb l'altra àvia a Sant Adrià del Besòs. Aleshores era el 1973 i ell tenia 7 anys. Més tard, va ingressar en un hospici de Barcelona i, en menys de dos mesos, va ser adoptat per la família de Banyoles, amb qui viuria la resta de la joventut.

Viacrucis judicial

Resseguint el seu passat, es va adonar que hi havia coses que no quadraven i va decidir recuperar la seva identitat, convençut que, en realitat, ell era Juan Francisco Beamonte Isern. Això li va suposar un autèntic viacrucis judicial. Després d'intentar portar el seu cas reiteradament davant la Justícia per la via penal, el febrer del 2016, el banyolí i el seu advocat van interposar una demanda civil perquè es reconegués que el matrimoni que el va adoptar no eren els seus pares biològics.

L'afer va anar a parar al Jutjat de Primera Instància 6 de Girona. En un primer moment, la demanda es va admetre a tràmit, però després el mateix jutjat la va desestima perquè considerava que el cas per anul·lar l'adopció havia caducat. Llavors, el banyolí va recórrer davant l'Audiència, que li va donar la raó i, en una interlocutòria, va ordenar reobrir el cas. Ara, ja hi ha sentència. La resolució recull que els demandats -és a dir, el matrimoni de Banyoles- «reconeixen» explícitament que «no són els pares biològics» del veí de Banyoles.

En conseqüència, el jutjat anul·la la inscripció de filiació que constava al Registre Civil i ordena «rectificar-la». La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs d'apel·lació en un termini de vint dies. Si cap de les parts ho fa, però, la decisió ja serà ferma i el banyolí podrà recuperar el nom i els cognoms que tenia en néixer.