Després de participar en una manifestació a Ventimiglia per reclamar un permís de residència europeu per a tothom, la vintena de persones que participen en la secció Exprés de la Caravana Obrim Fronteres, que divendres va sortir de Salt, han tornat aquest diumenge a Barcelona passant per la zona d'Argelers, on han recordat el pas per l'exili de milers de republicanes. Allà han visitat la maternitat d'Elna, una iniciativa de la infermera Elisabeth Eidenbenz per pal·liar l'alta mortalitat infantil del camp de refugiades d'Argelers sur mer.

Setanta mil persones exiliades republicanes van ser confinades a la platja d'Argelers durant els primers mesos de 1939, amb unes condicions tan inhumanes que la taxa de mortalitat infantil arribava al 90%. La Caravana Obrim Fronteres, a través de les persones que s'han sumat a l'expedició exprés, ha volgut reivindicar la importància de disposar d'espais segurs i d'atenció a la salut de les dones, seguint exemples com el de la maternitat d'Elna.

La caravana arriba a Palerm

El viatge de la Caravana Obrim Fronteres segueix aquest dilluns amb l'arribada a Palerm, declarat port obert. Allà es faran diverses visites per denunciar la militarització de les fronteres i les polítiques d'acollida amb centres d'internament per a persones sol·licitants d'asil.

Prop de 300 persones de tot l'Estat espanyol de més de 100 organitzacions i gairebé una trentena de Catalunya es desplacen enguany amb la Caravana per denunciar la vulneració dels drets humans a la frontera europea. De Catalunya, més de 20 col·lectius i organitzacions participen en la iniciativa, entre les quals hi ha Stop Mare Mortum, CGT, Secretaria de la Dona-Ustec, Moolaadé Col.lectiva Feminista, Intermon, Obrim-los Obrim-les, Institut de les Desigualtats, Catalunya Dones Llibertàries, Trenquem el Silenci, Premià i Girona Acull o l'Espai Antiracista de Salt.

Després de viatjar a Grècia el 2016 i a Melilla el 2017, el destí d'aquest any és Itàlia, amb l'objectiu de posar el focus en les polítiques xenòfobes del nou Govern, els acords d'externalització de fronteres de la UE amb països com Líbia, als quals acusen de violar els drets humans, i la criminalització dels i les activistes que dediquen els seus esforços a salvar les persones que es juguen la vida al Mediterrani i a les fronteres europees.