El secretari d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra,Agustí Serra es va reunir la setmana passada a Puigcerdà amb els ajuntaments de Das i Fontanals de Cerdanya, el Consell Comarcal de la Cerdanya i el síndic de Greuges per ultimar la proposta del nou Pla Director Urbanístic Aeroportuari (PDUA) de l'aeròdrom ceretà. Tal com va anunciar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, es preveu tenir enllestit el document preliminar a finals de juliol, apostant per «mantenir l'aviació lúdica i esportiva» de la pista situada en els termes municipals de Das i Fontanals, sense ampliar, però, les instal·lacions. La proposta es lliurarà als ens municipals per a la seva última revisió i es posarà a disposició de la ciutadania per a la seva consulta. Amb els suggeriments i aportacions que es rebin, es redactarà el document que s'aprovarà inicialment a la tardor i se sotmetrà a la perceptiva informació pública.
Complementar inversions
El PDUA és una figura de planejament que aborda tant els aspectes urbanístics com els aeroportuaris, obligatòria per aquestes instal·lacions, segons disposa la Llei d'aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries, aprovada el 2009 pel Govern tripartit. El document assenyalava que les actuacions s'orientaven en «dues direccions: regularitzar la gestió, especialment dels que són de titularitat pública, i completar les inversions compromeses per la Generalitat». Ara bé, l'aeròdrom de la Cerdanya, igual que el d'Empuriabrava, no tenia cap consignació pressupostària assignada dels 394,22 milions d'euros.
El PDUA de l'aeròdrom ceretà va ser aprovat inicialment l'abril del 2015 i sotmès al preceptiu període d'informació pública, però la seva aprovació definitiva es va posposar per intentar donar resposta a les inquietuds sorgides al territori. Des de llavors, el Departament de Territori i Sostenibilitat, els ajuntaments afectats i el Consell Comarcal han estat treballant conjuntament per acordar una nova proposta consensuada.
El Govern és partidari que hi operin «ultralleugers, globus aerostàtics» i que s'hi faci «paracaigudisme i vol a vela», activitat de referència de l'aeròdrom, que l'ha caracteritzat des dels anys 70. Calvet va subratllar que «la pista no creix ni un mil·límetre, ni un», de manera que no es preveu un augment de la capacitat operativa de les instal·lacions i, en cap cas, s'admetrà l'aviació comercial. Així mateix, la proposta redueix l'edificabilitat de l'aeròdrom, «sobretot en la zona d'aviació general» i limita la construcció d'hangars. Inclou un centre d'alt rendiment esportiu i una reducció de l'espai de la torre de control i la terminal.
