«Medicina només n'hi ha una, i és la que cura, la de l'evidència científica»

El Col·legi de Metges ha emprès alguna acció arran d'aquest cas?

Hem obert un expedient informatiu per recollir informació sobre el cas, sobretot per si aquesta persona, aquest sanador, ha pogut incórrer en algun tipus d'intrusisme. A vegades, anunciar-se que fan «medicina ortomolecular» o alguna cosa similar indueix a confusió i intrusisme. Fa temps el Col·legi ja va enviar a la fiscalia dos casos d'intrusisme, el d'una persona que es feia passar per metge a l'hospital de Figueres i un altre era un que no era metge però que s'anunciava com a tal i feina «medicina bioenergètica», retirant algun tractament i tot.

En cas que es tracti d'intrusisme professional, què li passaria a aquesta persona?

Primer cal saber qui és, perquè ara mateix no sabem qui va tractar aquesta persona i quina relació hi havia entre ells, perquè sovint la gent s'aferra a falses creences i a persones que només els prenen la salut i els diners.

Han parlat amb el Departament de Salut?

Aquest cas va passar fa mesos però s'ha sabut ara arran de la mort de la pacient. Hem parlat amb Salut i li hem demanat que esbrini què va passar exactament. Sabem que passen casos d'aquest tipus, i és gent que s'aprofita de l'extrema vulnerabilitat del pacient, que està en un moment en què es pot creure el més inversemblant, com que el tumor està sent expulsat. Això és el que volia denunciar el doctor Bosch amb la seva piulada, i ha fet bé.

En quin sentit?

Ell va posar el cas com a exemple de la gran vulnerabilitat dels pacients. Malgrat el ressò mediàtic, ell volia destacar la indefensió del pacient amb càncer. Ha posat sobre la taula un cas gravíssim, i això en l'aspecte pedagògic és bo per tothom.

Què pot fer un metge quan es troba un cas similar?

Dijous tots els Col·legis de Metges de Catalunya vam editar un decàleg sobre teràpies complementàries, perquè hi haurà gent que les seguirà fent servir i les buscarà perquè no troba la solució adequada i moltes vegades, la suggestió o el placebo tenen efectes molt potents. Hi ha evidència científica sobre l'efecte placebo, però vam voler fer el decàleg perquè els facultatius tinguessin en compte diverses qüestions abans de recomanar aquestes teràpies.

Quin tipus de qüestions?

Sobretot informar-se bé i recordar al pacient que no pot perdre el contacte amb la teràpia validada per la ciència.

Parlar més de teràpies complementàries i no de teràpies alternatives, oi?

Exacte, s'ha de seguir mantenint el tractament principal. Ens trobem aquestes mal dites «medicines alternatives» fan optar per una teràpia o l'altra i això no pot ser. Medicina només n'hi ha una, i és la que cura, la de l'evidència científica. A vegades pot solucionar del tot, a vegades a mitges, a vegades només consola, però si la gent vol usar una altra teràpia, hi ha de pensar com a complementària.

Quan un facultatiu veu un cas d'aquest tipus, hi ha algun canal per denunciar-lo a Salut o al Col·legi?

En el cas del Col·legi, només podem actuar sobre els facultatius col·legiats, sobre les altres persones podem posar en coneixement de la fiscalia que hi ha algú que es fa passar per un metge i no ho és, que fa intrusisme i suplanta una identitat amb uns títols que no té. Però clar, cal que hi hagi una denúncia i saber ben bé qui és, i això en el cas dels metges passa poc, és més fàcil que ho faci el mateix interessat; si ets metge i veus aquesta situació, el que més t'acaba preocupant és el pacient, intentar reconduir-lo. Sobretot, la nostra tasca és divulgar i donar informació a la gent perquè segueixi a les mans adequades. Val la pena estar ben informat i no deixar-se portar per creences errònies.