El mal estat estructural de la masia de can Tura, amb problemes a les bigues i la teulada, ha estat la causa del tancament del restaurant Can Tura. L'establiment va tancar definitivament les portes el divendres 27 de juliol, després que una comitiva judicial executés una ordre del jutjat de primera instància número 1 d'Olot, per la qual quedava acordat el tancament del restaurant i la finalització del contracte que ja havien signat els pares dels actuals llogaters el 1926.
El perill de ruïna, avalat per les inspeccions dels pèrits de les companyies d'assegurances -que es van negar a subscriure la pòlissa asseguradora-, va obligar els propietaris a engegar accions judicials per justificar la rescissió del contracte de lloguer. La darrera renovació de contracte de lloguer va tenir lloc el 2013.
Els propietaris han manifestat a la defensa judicial dels llogaters que donaran les màximes facilitats per retirar els mobles i els records que en la vora d'un segle la família de masovers ha reunit. Això no obstant, han exigit que l'establiment estigui tancat i no s'obri al públic.
La defensa dels llogaters va presentar un recurs a la darrera hora del dijous 26 de juliol, per demanar un ajornament del desnonament fins al 30 de setembre, però el secretari no l'ha admès a tràmit. El motiu, segons la defensa dels llogaters, és que els propietaris no volien assumir el risc de ser responsables d'un accident provocat per les males condicions de l'estructura de l'edifici.
Segons la defensa dels masovers, els propietaris no volen ser responsables de qualsevol accident que l'estat de la casa pogués ocasionar.
Josep Pla
Segons fonts de la defensa, una de les estances en més mal estat és l'habitació en la qual l'escriptor Josep Pla (1897-1981) va viure un temps. Pla va estar a can Tura el setembre del 1971.
Va arribar-hi amb un dels tot terrenys rectangulars i incòmodes de l'època. El vehicle havia estat conduït per Paulí de Santa Pau i entre els seus companys de viatge hi havia el rector del Collell, Jaume Reixach, el metge de Mieres, Miquel Verdaguer, i l'arqueòleg Miquel Oliva (1922-1974).
Llavors Collell era un capellà jove que tenia la funció de modernitzar l'escola del Collell; Miquel Verdaguer era el metge que a última instància solucionava molts de mals; i Miquel Oliva era l'home que salvava el patrimoni arqueològic de les comarques de Girona de l'oblit de l'urbanisme i de tot.
Només d'arribar, les nou persones que formaven l'expedició van fer un àpat a base d'entremesos, cigrons bullits, costelles a la brasa, postres, cafè i licors. Els va servir els menjars una noia rossa, alta, d'ulls blaus que es deia Salvadora, però en el 1971 li deien Sally.
L'escriptor, a l'obra, descriu els temes dels quals van parlar en una sobretaula, en la qual el rector del Collell,Jaume Reixach, tenia mal de cap. Segons exposa Pla, el doctor Oliva parlà del tema de l'art i dels clergues de l'època. El 2009 va tenir lloc un recordatori d'aquell àpat, impulsat pel grup Salvem Sant Aniol
Més tard, l'escriptor va tornar a can Tura per escriure-hi el capítol 5 del volum 27 de l'obra completa. És un capítol que tracta del santuari de Sant Aniol de Finestres, dels pagesos de remensa de Santa Pau i de Granollers de Rocacorba i del que ell veia a través de les finestres de can Tura.
Si bé el restaurant quedarà tancat en la seva seu històrica, els llogaters continuaran l'activitat a cal Barber. Es tracta d'una masia pròxima, on traslladaran els mobles i els records i sobretot la carta que va fer famós el restaurant.
