El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies redisse-nyarà el sistema d'atenció a la infància i a l'adolescència perquè l'actual no pot donar resposta a les necessitats dels menors immigrants que arriben sols, tal com va admetre el conseller, Chakir El Homrani, al Parlament. No separar per orígens i prioritzar els acolliments en centres i pisos tutelats de mida petita i mitjana són algunes de les bases que vol assentar.
D'altra banda, El Homrani va informar que la Conselleria ha citat 68 famílies que es van postular com a «mentors» per a persones refugiades per oferir-los la possibilitat d'acollir o d'acompanyar aquests joves desemparats.
El conseller va admetre que els serveis de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) s'han col·lapsat aquest estiu i que ha faltat agilitat per respondre a l'augment d'arribades, tot i que s'hi han destinat 68 milions addicionals. Aquest fet que desenes de menors hagin dormit en comissaries dels Mossos d'Esquadra, tal com va admetre el conseller, qui va explicar que dimarts ho van fer uns seixanta.
Immigrants més joves
Com a resposta, el conseller va anunciar que abans d'acabar l'any es reunirà amb tots els actors implicats en l'acollida de menors immigrants no acompanyats per tal de redefinir el model, amb el doble objectiu de la seva integració i que «ningú dormi al carrer».
El Homrani va negar que es visqui una allau migratòria i va precisar que ha canviat el perfil del migrant, ja que el percentatge de menors no acompanyats ha passat d'un 10% a més del 30%. Concretament, entre 2010 i 2015 a Catalunya arribaven entre 300 i 400 anuals, el 2016 van ascendir a 700, el 2017 es van disparar fins a 1.700 i el 2018 es preveu tancar amb més de 3.000. El conseller no va desglossar les dades per províncies.
El conseller va destacar que a l'estiu van arribar pràcticament un miler de menors sols: 480 al juliol i 450 a l'agost. La majoria d'ells són nois de 15 a 17 anys, d'arrels magribines, si bé El Homrani va precisar que els orígens socioeconòmics i culturals són molt dispars. El punt que tenen en comú, va dir el conseller, és la seva «empenta» i la voluntat d'aconseguir un treball a Catalunya amb el qual «guanyar-se la vida i ajudar les seves famílies». «Com a país, no ens podem permetre que no tinguin les oportunitats necessàries i que nosaltres no sapiguem aprofitar la seva energia i la seva capacitat per afrontar reptes complexos», va recalcar. Així, El Homrani va explicar que perquè aquestes persones puguin complir els seus objectius és primordial que puguin escolaritzar-se, en el cas dels menors de 16 anys, i que després participin en polítiques actives d'ocupació.
El conseller va reclamar a l'Estat que s'agilitin els tràmits per regularitzar la situació dels nouvinguts, ja que ara es triga fins a vuit mesos a aconseguir «un número» imprescindible per poder inscriure'ls al sistema. El Homrani va aplaudir la predisposició del Govern i es va mostrar confiat que acceptin participar en les reunions per redefinir el model català.
El conseller va aprofitar per recordar l'obertura de 5 grans centres d'emergència arreu del territori, un a Girona. Aquests centres hauran de solucionar la primera atenció als menors no acompanyats per, en menys de dues setmanes, traslladar-los a d'altres de mida petita o mitjana des d'on treballar per ala seva integració.
El diputat del PSC Raúl Moreno va afirmar que el Govern espanyol ha ofert un edifici perquè s'hi instal·li un dels centres, però el conseller va puntualitzar que «cal fer obres» i que no podrà obrir fins d'aquí a uns «quants dies».
La diputada de Catalunya En Comú-Podem Marta Ribas i Vidal Aragonès, de la CUP, van reclamar més planificació i una estratègia a llarg termini, que cal combinar amb el combat als discursos «xenòfobs». La diputada de Ciutadans, Noemí de la Calle, va dir que la «desastrosa gestió» de la DGAIA ha convertit la institució en una «casa dels horrors» per als infants atesos i també per als professionals que pateixen agressions.
