Després d'un estiu càlid i amb episodis puntuals de pluja que van provocar un molt bon inici de temporada boletaire, la tardor va començar força càlida i seca fins ben entrat el mes d'octubre, marcat per tres importants episodis de precipitacions fortes i generalitzades a tot el territori català i també a la resta de l'estat. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat o SMC) apunta que l'episodi de pluja entre els dies 14 i 15 d'octubre va ser un dels més generals i abundants de Catalunya dels últims anys, enregistrant un màxim de més de 200 mil·límetres (mm) d'aigua a Viladrau, Osona. La pertorbació va entrar per l'Ebre i va anar estenent-se arreu fins arribar al nord del país, encetant una setmana d'important inestabilitat. L'octubre és el mes més plujós de l'any en molts indrets i, a més, aquesta vegada se li han sumat fenòmens com l'alta temperatura del mar, els efectes de l'huracà tropical Leslie -que va entrar per Portugal i es va anar desfent al seu pas per la península- i el fenomen de la gota freda com a cirereta del pastís, amb impacte a Tarragona i en direcció cap al sud, sobretot a la Comunitat Valenciana i Andalusia.

La primera setmana del mes d'octubre va ser calmada, però de sobte va començar una fase de precipitacions intenses que es van amainar fa només uns dies amb l'arribada d'un sol molt càlid per l'època en què estem. El cap de l'Equip de Control de Qualitat de Dades de la Unitat de Sistemes d'Observació Meteorològica del SMC, Aleix Serra, apunta que hem viscut 15 dies de molta precipitació, sobretot en tres episodis concrets: el primer entre els dies 9 i 10 d'octubre, el segon entre el 14 i el 15, i el tercer entre el 17 i el 19. En general, a la província de Girona les majors quantitats es van recollir més a l'interior que no pas a primera línia de la costa. Serra calma totes les possibles alarmes i assegura que el que ha passat és totalment habitual sense que «cap dels episodis que hem tingut hagin estat històrics». Tot i així, sí que es pot afirmar que es tracta d'un dels octubres més remullats de les darreres temporades. Els experts consideren que el gir meteorològic es va veure influenciat per determinats factors.

Factors d'influència

El meteoròleg i col·laborador de Diari de Girona, Enric Estragués, afirma que hi ha hagut dos fenòmens que gairebé s'agafen de la mà que han influït sobre el canvi de temps de tardor: per una banda, enèrgiques tempestes mogudes pels últims estralls de l'huracà tropical Leslie i, per altra banda, els efectes d'una Depressió Aïllada a Nivells Alts (DANA), més coneguda com a gota freda, que acostuma a donar-se al Mediterrani durant la primavera o la tardor quan el contacte entre una bossa d'aire fred en alçada amb aire calent en superfície origina tamborinades. La base de tot és un canvi de temps pronunciable que té una enorme connexió amb el canvi climàtic, que farà que cada vegada «hi hagi més sequera i pluges més breus i intenses», apunta Estragués.

Pel que fa al primer factor, al Leslie, «just en arribar al Mediterrani, aquest solc es va convertir en una petita baixa gairebé sobre Catalunya, que va afavorir l'abundant precipitació i, a més, el mar encara càlid va facilitar la formació de tempestes», apunta el Meteocat. «Hi ha un dubte raonable de si hauríem tingut el mateix tipus de pluja amb o sense el rastre de l'huracà», posa en qüestió Serra. Pel que fa al desastre de Mallorca, sembla que es van coordinar diverses tempestes en un sol punt que van causar molt mal per causes com l'orografia del terreny. Serra dubta que el Leslie tingués una influència directa i destaca que la diferència respecte altres indrets no es deu a la quantitat de pluja, ja que «de fet, en alguns punts d'Andalusia va ploure més que a Mallorca el dia del desastre». El vent de llevant i les pluges severes van ser símptomes clars d'una gota freda, el segon i el darrer fenomen que va afavorir el capítol de pertorbacions, sobretot al sud.