Els homes prenen la decisió a la família, però no saben el que pateixen les dones. Si no saps el dolor que causa aquesta pràctica, no la pots aturar», explicava ahir un dels participants en una iniciativa pionera a l´Estat que s´ha desenvolupat a Girona per implicar els homes en la lluita contra la mutilació genital femenina. La formació, que consisteix a apoderar referents masculins per sensibilitzar els homes de les comunitats que practiquen en origen l´ablació, s´ha centrat a trencar tabús sobre qüestions com el dolor físic i psicològic que comporta, per evidenciar que no és només un «problema de dones» i ha abordat qüestions com la igualtat, els drets humans o l´educació emocional.
«Era un tema de dones i no se´n podia parlar. Nosaltres hem trencat el tabú: se´n pot parlar i es poden canviar moltes coses. Conèixer és entendre perquè s´ha d´erradicar, n´hem vist les conseqüències negatives», explicava ahir l´Alfred Sanyang, de pares senegalesos, procedent de Gàmbia i que fa tretze anys que viu aquí.
Del mateix parer és en Sadio Tomkaraa, que va arribar des de Guinea Conakry fa 28 anys: «Estava com adormit: sabia que era una cosa que no es podia fer, però no en coneixia les conseqüències».
«Estic content d'haver fet la formació, perquè hi ha molts homes que pensen que està bé, però si sabessin tot el que comporta, segurament deixarien de fer-ho. Intentaré transmetre tot el que he après a la meva família, als amics i al meu entorn», assenyalava ahir al Centre Cívic Can Ninetes de Santa Eugènia, on es va celebrar la cloenda de la formació, que ha estat impulsada per les taules locals de prevenció de la mutilació genital femenina, l´entitat Jokkere Endam i la Secretaria d´Igualtat, Migracions i Ciutadania.
El projecte va arrencar amb la recerca activa per trobar homes de comunitats que practiquen en origen l´ablació a través de les vint taules de prevenció d´aquesta pràctica que hi ha a les comarques gironines. Se´n van escollir dotze, als quals se´ls ha fet formació durant 24 hores, i ara seran ells qui formaran altres persones amb una campanya de sensibilització arreu de la demarcació.
La iniciativa, fins ara inèdita a l´Estat, s´inspira en l´experiència de l´associació Gams a Bèlgica, que ha participat en una de les sis sessions formatives que s´han fet a Girona per exposar la feina que desenvolupa des de fa més de dues dècades per implicar els homes en el combat contra la violència contra la dona.
I és que els participants del curs n´han sortit convençuts que la mutilació genital femenina és una qüestió que els interpel·la directament.
«Entre tots hem de fer un esforç per lluitar contra aquesta pràctica, nefasta tant per a homes com per a dones. També ens afecta, i fins ara, no n´érem conscients», assenyalava en Sadio Tomkarra, mentre que un dels seus companys es mostrava satisfet d´haver pres part en les sessions, que se li havien fet curtes, assenyalant que «tot just comença la lluita, perquè ara tenim les armes, tenim les eines per explicar tot això».
La Mamou Dembele, de l´entitat Jokkere Edam, destacava la importància de fer partícips els homes en la prevenció, «no només perquè la seva veu té un pes molt important en la comunitat, sinó també perquè en són víctimes indirectes, ja que la mutilació es practica a les seves dones, filles, germanes... És important que estiguin formats i també hi puguin lluitar».
L´Adama Boiro també apuntava que les dones vingudes d´Àfrica «sempre ens havíem sentit soles en aquesta lluita, i ara ja no sentirem més aquesta solitud».
Treballar des de la comunitat
El secretari de Salut Pública del Departament de Salut, Joan Guix, va remarcar ahir que la lluita contra la mutilació genital és «un tema extraordinàriament important» per a l´administració, perquè «no només és un tema de salut entesa com un fet biològic, sinó que salut també és benestar, dignitat, dret, equitat».
Així, va exposar que en el darrer any a les comarques gironines es van signar 85 compromisos familiars per no portar a terme aquesta pràctica i que, durant el 2017, la Generalitat ha intervingut a Catalunya en 132 casos que presentaven indicis d'acabar en mutilacions genitals femenines.
Guix va reivindicar la tasca que es du a terme des de les taules locals de Girona -integrades per professionals sanitaris, treballadors socials, mossos d´esquadra o tècnics de ciutadania o gènere- i el protocol pioner amb què es treballa a Catalunya des de fa anys, tot i que va assenyalar que «judicialitzar no és la via, és millor l´aposta per conscienciar i actuar conjuntament com a societat». «Al final, nosaltres posem els circuits, però el canvi és a les vostres mans», va recordar als participants a la formació.
Al seu torn, el secretari General d´Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, va remarcar que «per transformar la mentalitat és clau el treball en comunitat». «Els homes no són els qui cometen el delicte -les víctimes són dones i qui ho executa també-, però ho fan sota la pressió dels guardians de la tradició, que a vegades són homes i sovint ignoren el mal que es fa a persones que ells estimen. El que és paradoxal del delicte és que el cometen persones que estimen les seves víctimes, però quan coneixen el que significa una mutilació genital, molts d'ells fan una transformació», va apuntar.
«Aquest grup és pioner contra les mutilacions, però també en el treball contra les violències masclistes, perquè hi ha molts altres àmbits en què els homes haurien de tenir una implicació molt més gran i no la tenen, va concloure.
