Falta de recursos i un model d'integració que s'ha demostrat que «ha fet aigües». D'aquesta manera va descriure la directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès, Elisabeth Ortega, la situació que va viure el Ripollès per afrontar les conseqüències dels atemptats de Barcelona i Cambrils perpetrats per un grup de joves de la a població. Segons va detallar durant la intervenció a la comissió d'investigació dels atemptats, la informació que els terroristes eren veïns de la població que suposadament estaven integrats va ser un cop difícil d'assumir tant per als habitants com per a les administracions que treballen per a la integració.
Això demostra, va exposar, que la forma d'avaluar la integració fins al moment no era l'adequada i que cal fer una reflexió «molt més profunda» per detectar «disfuncions sistèmiques» que fa que els immigrants, encara que siguin de segona o tercera generació, pugui acabar-se radicalitzant i cometent atemptats. No n'hi ha prou, va apuntar, amb valorar que parlen la llengua, que tenen feina, que s'han escolaritzat al país o que tenen amics autòctons.
Això, però, exigeix abocar recursos que ara per ara no arriben. Tant Elisabeth Ortega com Núria Perpinyà, tècnica de Participació i Convivència de Ripoll, van subratllar que després dels atemptats van rebre reforços però que amb el pas del temps aquestes ajudes «van disminuint o ja no arriben». Aquesta situació ha provocat, per exemple, que el Consorci no hagi pogut tirar endavant una de les línies de treball que preveien, centrada exclusivament en detectar i erradicar processos de radicalització. «La segona part del sumari ens ha donat pistes que hi podria haver més persones que simpatitzen amb aquesta situació i seria necessari poder intervenir en l'inici de processos de radicalització amb propostes de mentoria i a peu de carrer, però de moment no hem pogut encetar aquesta línia per manca de recursos», va criticar. Per a Ortega, la millor eina és «prevenir» però situa la principal dificultat en arribar a persones que «flirtegen» amb radicalismes.
Actituds xenòfobes
Ortega i Perpinyà van detallar què va suposar per a una població petita com Ripoll i amb un percentatge relativament baix d'immigració (8%) descobrir que darrere dels atemptats hi havia joves del municipi. Segons van explicar, els atacs terroristes van provocar en un primer moment desconfiança entre la població i una «fractura» que s'ha d'anar recosint «a poc a poc, és una feina de formigueta».
A més, també es van mostrar preocupades amb que els atemptats puguin derivar en un increment de les actituds racistes o xenòfobes. Segons van explicar a la comissió, les manifestacions xenòfobes visibles són «molt aïllades» però no passa el mateix amb les xarxes socials, on apareixen afirmacions que impliquen que hi ha una «certa intolerància».
Les dues responsables de serveis socials van exposar que aquesta situació s'ha agreujat més quan s'ha anat aixecant el secret de sumari perquè han passat de pensar que aquests joves havien estat víctimes d'un imam que els va radicalitzar a veure'ls com a «persones portadores del mal». «Apareixen notícies que revelen una altra cara dels terroristes, no com a víctima de l'adoctrinament sinó com a persones que volen assassinar conscientment, ja no són aquells nois tan macos que tots recordàvem i aquí es reobre la ferida», va explicar Ortega.
A partir de l'experiència, des de serveis socials reclamen una base per abordar la integració de forma homogènia a tot el territori però que, després, cada població ho adapti en funcions de les seves particularitats. Segons Ortega, el nou paradigma social hauria d'abordar la immigració perseguint que s'acompleixin tres principis bàsiques: el de pertinença, el d'equilibri i el de jerarquia.
