Una única porta d'entrada compartida per totes les especialitats que tracten una patologia per avaluar el pacient en conjunt, d'una forma integral i des de múltiples perspectives. És el gran avantatge de les unitats funcionals, un sistema de treball que l'Institut Català d'Oncologia i l'hospital de Bellvitge van posar en marxa a l'Hospitalet de Llobregat l'any 1990 i que s'ha estès a Girona, amb l'habilitació ara fa un any d'una nova àrea a l'hospital Josep Trueta perquè oncòlegs mèdics, pal·liatòlegs i radioterapeutes, uròlegs, dermatòlegs, ginecòlegs, cirurgians maxil·lofacials o otorrinolaringòlegs, entre altres professionals, visitin els pacients en un mateix espai i coordinadament.
En aquesta àrea amb sis consultoris, una sala de reunions, una d'espera i una administrativa, hi atenen especialistes de tres de les institucions que treballen al centre gironí -l'Institut Català d'Oncologia (ICO), l'Institut Català de la Salut (ICS) i l'Institut de Diagnòstic per a la Imatge (IDI)- repartits en cinc unitats funcionals de processos oncològicque, en conjunt, l'any 2018 van visitar gairebé 1.300 pacients.
La previsió del centre, però, és ampliar aquest sistema de treball multidisciplinari a altres patologies més enllà del càncer.
La característica principal de l'àrea de les unitats funcionals és que el pacient no ha de recórrer l'hospital perquè el visitin diversos especialistes, com passava abans, sinó que els diversos professionals implicats en el procés assistencial es coordinen per atendre'l conjuntament i perquè, davant d'una sospita de càncer, es pugui arribar al diagnòstic amb la màxima rapidesa i a un consens sobre el tractament més idoni.
«Tenir un equip interdisciplinari ens permet avaluar el pacient de manera integral, completar el diagnòstic i planificar la millor estratègia terapèutica», assenyala la doctora Pilar Barretina, coordinadora de la unitat funcional de ginecologia oncològica i cap assistencial del servei d'Oncologia Mèdica de l'ICO.
«Cada cop atenem pacients més complexos i els professionals estem més especialitzats, però no podem deixar de tenir una visió global de la persona, per això és interessant aglutinar qui té els màxims coneixements de cada àrea», apunta la doctora Barretina, que assenyala que hi ha tantes visites en què al pacient el veu un professional rere l'altre com altres en què diversos facultatius fan una visita simultània, el que possibilita haver de fer l'exploració al pacient una sola vegada.
Tot plegat facilita que des de la primera visita s'agilitzin els circuits assistencials i es redueixin els temps entre el diagnòstic i l'inici del tractament, ja que en cada visita es realitzen diverses atencions, com visites successives, proves complementàries o cures d'infermeria.
«És la millor manera de treballar, per a pacients i professionals, perquè ens permet ser un equip més compacte i donar tota la informació a l'usuari, perquè conegui els pros i els contres de les diferents opcions», destaca també el coordinador de la unitat funcional de càncer de mama, el doctor Miquel Alonso.
El ginecòleg especialista en càncer de mama detalla, a més, que, en el cas d'aquesta patologia, els cirurgians plàstics també estan integrats a la unitat funcional, cosa que permet que, amb una sola visita, la pacient surti amb tota la seqüència de tractament prevista, des de l'inici de la teràpia mèdica o quirúrgica fins a la reconstrucció, depenent de cada cas, ja que l'atenció al càncer de mama és «cada cop més a la carta, segons el tumor».
«La pacient és una part important a l'hora de prendre decisions, perquè hi ha casos en què es pot optar per més d'una opció terapèutica, igual de vàlides i amb evidència científica al darrere», indica Alonso, que subratlla l'apoderament dels malalts.
Del mateix parer és Barretina, que indica que poder consensuar les decisions entre especialistes i pacients és «una experiència molt enriquidora, perquè tenir companys d'altres especialitats al costat facilita l'intercanvi d'opinions, la comunicació i la discussió, perquè els protocols hi són, però cada cas és un món i s'ha de prendre la millor decisió per al pacient, i fer-ho amb ell al davant és clau».
En aquesta organització és vital el paper de la infermera gestora de casos, que fa de referent per al pacient i d'enllaç entre els especialistes, ja que no només s'han format en la malaltia, sinó també en el sistema de treball, fent estades a l'ICO de l'Hospitalet, on aquesta manera d'organitzar-se està plenament consolidada.
«Cada unitat té la seva infermera especialitzada en aquella patologia, que és la que coneix el cas des del principi fins que surt de la unitat», indica Barretina. «És la figura més pròxima al pacient, li resol els dubtes i fa de fil conductor per a la unitat», diu Alonso.
Cinc unitats operatives
Per posar en marxa una unitat funcional, es trien aquelles patologies en què és necessària l'exploració física especialitzada o en què es requereix un abordatge multidisciplinari, explica l'especialista de l'ICO Girona.
«En els càncers de cap i coll és molt important l'exploració que fa l'otorrino i la laringoscòpia, en els tumors ginecològics també és molt important l'exploració específica que fa el ginecòleg i la citologia, i també en el de mama, perquè l'exploració determina l'estadiatge i això condiciona el tractament», explica Barretina. Dues de les unitats funcionals, les de cap i coll i ginecologia oncològica, ja funcionaven com a equip abans de la posada en marxa d'aquesta àrea compartida, mentre que les altres tres s'hi van sumar l'any passat. La primera va atendre el 2018 539 pacients, un 8% més que el 2017, i va realitzar 1.950 prestacions, ja que en cada visita se'n fa més d'una. En el cas de la unitat de tumors ginecològics, va incrementar un 11% el nombre de pacients ateses respecte a l'any anterior, fins a arribar a les 313. Pel que fa a les de mama, mieloma i urologia, en el seu primer any de funcionament van atendre 142, 63 i 238 persones, respectivament.
Està previst que se'n posi en marxa una altra aviat per abordar els tumors del sistema nerviós central i també estendre aquest sistema de treball multidisciplinari més enllà de les malalties oncològiques, com ara l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA).
A mesura que es posin en funcionament les noves unitats funcionals, el volum d'especialistes que hi treballen també s'anirà incrementant, detallen fonts del Trueta.
