Una província clarament independentista, on es viu bé, amb sous alts i amb pocs problemes socials. Aquesta és la imatge que durant anys s'ha transmès de les comarques gironines, el «Girona rai». Ara, professors de Ciència Política de la Universitat de Girona han publicat el monògrafic Girona, perfil divers, amb el COLPIS (Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya), en què fan una anàlisi sociopolítica de les comarques gironines per comprovar què hi ha de cert en aquests tòpics.
I la conclusió és que la realitat és més diversa del que sembla a simple vista: les comarques gironines també tenen les seves perifèries i pateixen problemes socials relacionats amb qüestions com la demografia, l'economia, l'urbanisme o l'habitatge, entre altres. El volum ha estat coordinat pel doctor Macià Serra.
A nivell polític, els articles del propi Serra i el professor Carles Ferreira apunten que, a l'hora d'analitzar els resultats electorals, és més útil tenir en compte l'eix-costa interior que no pas les comarques. L'independentisme continua essent majoritari a la demarcació, però l'espai que ocupava l'antiga CiU -avui PDeCAT- ha anat perdent l'hegemonia que durant molts anys va ostentar. Segons Ferreira, CiU va assolir el 58,6% de les alcaldies de la demarcació entre 1979 i l'actualitat, seguida, a força distància, per les candidatures independents (16,1%) i els socialistes (12,4%).
Però malgrat que els resultats electorals de la circumscripció de Girona van ser força estables durant 30 anys -entre 1980 i el 2010-, a partir de llavors s'han produït molts canvis. I és que, segons assenyalen, les diferents realitats socials, culturals i econòmiques que hi ha a la demarcació s'acaben reflectint en els resultats electorals. D'aquesta manera, en els municipis més petits, el suport als partits independentistes se situa per sobre del 70%, igual que succeeix en algunes ciutas mitjanes com Banyoles, Ripoll o Olot.
En canvi, a les poblacions més grans, sobretot aquelles que van créixer perquè durant la dècada dels 60 van rebre força població procedent del sud d'Espanya, els partits independentistes no hi treuen tants bons resultats. Alguns exemples serien els grans municipis de la Costa Brava, com Roses, Lloret, Blanes, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i també Figueres, on els partits independentistes es troben al voltant del 40 o el 50% de suport. Això també coincideix amb el fet que en els municipis més grans de 20.000 habitants hi ha barris on darrerament ha guanyat Ciutadans les eleccions al Parlament. «Els municipis grans de la costa tenen un comportament polític similar al de l'àrea metropolitana de Barcelona», apunta Serra.
Segons l'article de Ferreira, l'èxit polític de CiU és inversament proporcional al nombre d'habitants que té el poble o ciutat: a menys població, més possibilitats d'obtenir l'alcaldia. Segons les seves dades, en els municipis de menys de 500 veïns CiU s'emporta el 62% de les alcaldies, mentre que en les ciutats de més de 20.000 habitants només obté el 44,4%. En el cas del PSC, succeeix el contrari: a les ciutats grans obté el 45,7% de les alcaldies, però en els pobles més petits no arriba ni a un 8%. De cara a futures conteses electorals, Ferreira considera que ERC es pot trobar en una bona situació per continuar erosionant l'hegemonia de CiU.
Diferències socials
En l'àmbit social, la província tampoc és, ni molt menys, homogènia. Segons apunten els professors Quim Brugué i Xavier Casademont, la demarcació compta amb alguns indicadors positius: en comparació amb la resta de Catalunya, és una de les províncies amb més creixement i dinamisme econòmic, amb els índexs de desocupació més baixos i amb una renda mitjana més elevada.
Tot i això, tal com apunten diversos informes municipals, per exemple a les ciutats d'Olot i Figueres, encara hi ha uns percentatges destacats de risc de pobresa i d'exclusió social. Segons assenyalen els dos autors, entre els reptes de futur que hi ha d'haver a la demarcació en destaquen especialment tres: en primer lloc, l'atenció a la infància, per tal d'evitar que les diferències socioeconòmiques puguin contribuir a eixamplar les desigualtats socials. «Cal treballar preventivament en polítiques de suport a la infància i a les famílies, vetllant per una correcta atenció, especialment en aquells perfils més vulnerables», apunten.
En segon lloc, defensen que cal aprofundir en les polítiques d'inclusió social, que s'han de dissenyar des de la globalitat i incorporant àmbits com el laboral, l'educatiu, el sanitari o l'urbanisme. Finalment, també consideren que cal fer una bona previsió de les polítiques d'atenció a la dependència i de promoció a l'autonomia, ja que cada vegada hi ha més necessitats en aquest àmbit.
Per la seva banda, el professor Salvador Martí posa de manifest la diversitat social de la demarcació. En aquest sentit, coincideix en el fet que l'activitat econòmica de la província ha gaudit d'un «intens i sostingut creixement des de fa dècades», però alerta que el seu motor ha estat el sector de serveis, especialment el turisme, i l'alimentari, que requereix mà d'obra no necessàriament qualificada.
Pel que fa a la immigració, i tenint en compte que Girona és una de les províncies que compta amb una de les taxes d'immigració més elevades de tot l'Estat, Martí apunta que les comunitats tenen diferents comportaments a l'hora d'integrar-se: en un extrem hi ha, per exemple, la immigració romanesa, que generalment vol tornar al seu país d'origen i per tant no solen establir xarxes d'associativitat entre ells ni amb els gironins.
En canvi, a l'altre extrem hi ha la comunitat hondurenya, que malgrat mantenir el vincle amb els seus familiars al país d'origen generalment no tenen intenció de tornar-hi i per tant sí que emulen, en certa manera, el seu entorn original tot creant un entorn propi, amb bars llatins, esglésies evangèliques o botigues de productes tradicionals.
Per tant, Martí conclou que la demarcació de Girona és un espai humà «divers i complex», on el repte és incloure la població immigrada en la dinàmica social, cultural, econòmica i política a mig termini de forma respectuosa i digna.
