En un context molt tecnificat, però també precari, atendre persones i no només pacients i fer-ho en les millors condicions, mantenint el sistema públic per abordar les necessitats d'una població cada cop més envellida són alguns dels grans reptes que ha d'abordar la sanitat, tant per al present com per al futur.

Així coincideixen els tres especialistes de la Universitat de Girona (UdG) que han participat en la sèrie de reportatges amb què Diari de Girona s'ha acostat a alguns dels interrogants que es mouen entorn de la salut, convidant-los a reflexionar-hi des de tres perspectives diferents: la filosofia, el dret i la medicina.

En els dos primers reportatges del cicle, Anna Quintanas, professora del Departament de Filosofia i integrant dels Comitès d'Ètica Assistencial de l'hospital Trueta i del Comitè d'Ètica i Bioseguretat de la Recerca de la UdG; Jordi Ribot, catedràtic de Dret Civil i investigador de l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat; i Joaquim Bosch, professor associat del Departament de Ciències Mèdiques i oncòleg mèdic de l'ICO Girona, han tractat temes que han entrat en campanya electoral, com la gestació subrogada o el dret a morir dignament; d'altres que són objecte de debat als comitès de bioètica i que apareixen cíclicament als mitjans de comunicació, com l'edició genètica, i alguns, com els recursos sanitaris, que repercuteixen directament en el dia a dia de professionals i pacients.

En el darrer dels reportatges, han hagut de repondre a una única pregunta: quin és el gran repte de la sanitat del futur?

Posar el focus en la persona i no només en la malaltia ha de ser un dels grans objectius del sistema sanitari, coincideixen tots tres experts. L'envelliment de la població, amb un augment de l'esperança de vida però també de la complexitat dels casos, i una estructura social amb més gent vivint sola i, en molts casos, en situació de vulnerabilitat, han posat sobre la taula la importància de coordinar de forma veritablement efectiva els recursos sanitaris i socials, per atendre de forma adequada als centres de salut, però també en l'entorn quotidià.

«Cal continuar aprofundint en l'atenció centrada en la persona, respectant més i millor la seva autonomia i acompanyant-la en la presa de decisions», destaca Jordi Ribot.

Així, considera, l'evolució demogràfica «segurament obliga a canviar la perspectiva» per «passar d'un model centrat en la prestació d'atenció hospitalària a un model que integri i aprofiti millor els recursos socials i sanitaris per afrontar la demanda vinculada amb la malaltia crònica i els efectes de l'envelliment sobre la salut de les persones».

Joaquim Bosch també creu que l'envelliment de la societat incideix en el sistema sanitari, així com els canvis en l'estructura familiar i la concentració de la riquesa. «Cada cop és més freqüent trobar associat a un problema mèdic, com un càncer, una problemàtica social, com la manca de recursos econòmics, que el pacient viu sol i no té un cuidador», exemplifica.

Al seu torn, Anna Quintanas remarca que la humanització de l'assistència s'ha de treballar des de la formació dels professionals del futur, «perquè interioritzin una màxima molt senzilla: no es pot curar sense cuidar». «L'objectiu últim dels metges i del personal d'infermeria no són les malalties en si mateixes, sinó els malalts, les persones que pateixen, que necessiten ajuda i acompanyament» i, per tant, continua, «els coneixements tècnics són imprescindibles, evidentment, però també cal disposar d'habilitats comunicatives, de capacitat empàtica i de grans dosis de sensibilitat».

I si la persona ha de ser la protagonista de l'atenció, destaquen, la societat tampoc es pot oblidar de mantenir la bastida que la sustenta, el sistema sanitari.

Així, recalca Quintanas, un altre dels reptes a abordar és «protegir el nostre model de sanitat pública que, des de les retallades que s'han posat en marxa amb la crisi econòmica, està en perill». «L'accés a una sanitat pública i de qualitat ha de seguir essent universal i els seus professionals han de poder disposar dels mitjans necessaris per poder fer bé la seva feina», afirma.

Hi està d'acord Bosch, que apunta que «la sostenibilitat del sistema també preocupa molt, així com la pèrdua del respecte als professionals, essent les agressions i els robatoris en centres sanitaris cada cop més freqüents».

«La saturació de les agendes dels metges també limita el temps disponible per al pacient, el que dificulta la relació metge-pacient. Tot això està incrementant els índexs de burn out i desmotivació dels professionalsburn out en un sistema cada cop més saturat, amb pacients més complexos i uns professionals que se senten poc valorats i escoltats». Per sort, assenyala, al nostre entorn les facultats de Medicina encara estan plenes, «però en països com Anglaterra o els Estats Units, cada cop són més els metges que prefereixen que els seus fills no es dediquin a aquesta professió. Això crec que ens hauria de fer reflexionar i prendre ara que encara no tenim el problema a sobre, mesures correctores».

L'oncòleg també posa l'accent en un altre risc que corre la sanitat: morir d'èxit. «Els sistemes sanitaris han avançat molt, i això fa que la percepció social sigui que avui en dia tot s'hauria de poder curar i les expectatives són molt altes; i a vegades poc realistes», conclou.